Se m’ha assignat una classe a la UB, a l’edifici Migdia, dimarts i dijous de 19.30 a 21.30. Els alumnes són estudiants d’Educació Infantil. Molts són repetidors d’aquest curs de català. La totalitat són majors de 25 anys. Alguns han fet un grau mig i altres senzillament van començar a treballar en acabar l’ESO. Ara volen millorar la seva vida laboral i han decidit estudiar per ser professors d’educació infantil. Cap d’ells té el batxillerat i això fa que el seu nivell de coneixement lingüístic del català sigui un inconvenient a l’hora de seguir el curs, que per altra banda és insuficient al meu parer, per preparar-se com a professor d’infants.
Entenc que aquests futurs professionals de l’educació infantil tindran al seu càrrec la responsabilitat d’inculcar les primeres arrels als seus alumnes i per això cal que estiguin preparats. Un professor ha de saber escriure correctament, però també, i més en aquest cas, ha de saber pronunciar un català correcte. La llavor que ells sembraran als infants, pot fer que quan siguin grans tinguin o no problemes amb la llengua.
La professora és la Maria i és jove, però amb experiència. És molt maca, activa i disposada a ajudar-me en tot el que pugui.
L’aula és àmplia i amb grans finestrons, però no és gaire acollidora pel seu aspecte deixat i antic. Els alumnes disposen de cadires amb braç per escriure. Hi ha un ordinador i un projector que la Maria fa servir diàriament. També utilitza sovint la pissarra per puntualitzar i aclarir les explicacions.
La porta roman oberta per tenir ventilada la classe, però sovint s’ha de tancar per l’enrenou que hi ha fora.
Té quaranta-dos alumnes (tot noies, excepte tres nois), tots treballen, però necessiten promocionar-se i per això estan fent el grau d’educació infantil i una de les seves assignatures és el català. Només es tracta d’un curs de tres mesos, que pretén fer un recordatori de tota la gramàtica, ortografia, escriptura i expressió oral. És a dir que començo a trobar-me en les mateixes condicions de les meves pràctiques de postgrau. Al final del període i amb un temps reduït que força la marxa de la classe.
Em comenta que el nivell d’aquest curs és molt baix (40% de suspensos), especialment pel que fa a l’escriptura, ja que fan moltes faltes d’expressió, a més a més de l’ortografia deficient. Però pitjor és el tema de l’expressió oral, perquè no disposa de temps per treballar-lo (de tant en tant divideix la classe en dos grups de 21 alumnes i perd una hora, és a dir l’ha de repetir amb l’altra meitat) i és en aquest punt en què em proposa reforçar el seu ensenyament amb el projecte de mestratge.
El curs està dirigit sobretot a l’escriptura i la gramàtica, com he dit abans, però donat que faran classes a nens entre 0 i 3 anys, crec que s’ha de reforçar la part oral del llenguatge. Així que em plantejo seriosament fer un canvi en aquesta estructura i aprofitar l’ensenyament de l’ortografia mitjançant la fonètica.
Quan estic a punt d’acabar les observacions, plantejo l’entrega d’un QR perquè els alumnes de la Maria entrin a donar la seva opinió a la idea que inicialment tinc: fer una aplicació que ajudi amb la fonètica.
Resum de les opinions de l’enquesta.
Per tant, crec que el meu treball de mestratge el podria plantejar amb aquest títol:
Un blog per millorar l’ortografia amb la pràctica de la fonètica (que es podrà complementar amb el temps amb una aplicació).