Aquest és el món que estem fabricant. Molts adolescents, que no tots, se senten incomplets si no poseeixen un telèfon mòbil d’última generació.
Per això, la famosa frase del filòsof Descartes (“cogito ergo sum” – penso, per tant, existeixo – ), l’hauríem d’actualitzar dient el text del títol d’aquest article.
És cert que la telefonia ens ha aportat molts avantatges, però potser hauríem d’estar educats primer. A la millor seria bo ensenyar més moralitat i valors als joves i a alguns adults, abans d’entregar-lis aquesta eina poderosa.
Cada vegada més joves es mostren esclavitzats i depenents d’aquest estri. El culte al cos amb cervell buit s’està apoderant dels nostres adolescents. Les “sessions” de fotografies són cansinament repetititves, posant els llavis com si anessin a fer un petó, traient el cul, enfocant els pits, els abdominals, en fi, el tema estrella: el sexe.
De debó, quan veig a les xarxes el que arriben a penjar, sento pena per ells/es i penso, quina vergonya passaran d’aquí un parell o tres d’anys!
Han arribat fins i tot, a oblidar-se de l’ús bàsic d’aquest aparell. Quan algú no contesta un whatsapp, no cauen que poden trucar i parlar amb la persona directament!
A més, moltes vegades l’ús que en fan és el de la crítica fàcil. Si inventessin una aplicació que permetés veure allò que diuen els “teus amics” en els grups on tu no hi ets, s’acabarien moltes relacions.
Però quan una cosa es fa tan necessària la carència de la mateixa pot resultar un terme a tenir en compte a l’hora de negociar amb els fills rebels.
Però què passa quan uns pares treuen el mòbil al fill com a recurs educatiu? A algú li semblarà bé, ecara que la majoria consideren que és massa “dur”. Us titllaran de tirans, us diran que us heu passat! De debo ens hem tornat així?
Doncs jo us aconsello que si ho heu de fer, ho feu sense por. Quan jo vaig retirar el mòbil al meu fill durant els messos d’estiu (què fort, eh?), ell va trobar la manera de distreure’s.
Va llegir, va cuinar, va anar a la piscina, va fer papiroflèxia, va construir una caseta de fusta, va anar amb bicicleta, es va relacionar més amb nosaltres i no es va avorrir gens, esperant les respostes del whatsapp. A més a més, va fer els deures de repàs de l’estiu i el següent curs va començar més ben situat i va anar tot molt millor. Tot varen ser avantatges!!
M’agrada la tecnologia i és important, però no podem fer que ho substitueixi tot.