Per a tots, avui és el primer dia dels que ens queden per viure. Això ens hauria de dur directament a pensar en aprofitar el nostre temps sense esperar més.
Quan pensem en el temps que ens queda i en aquell que hem perdut, l’urgència és ser feliços.
Podem trobar la felicitat en les coses senzilles que volem fer i sentir.
Perdem moltes oportunitats mentre pensem a decidir-nos o no, a prendre decisions. Està clar que no cal prendre-les sense recapacitar, però el que és recomanable és no afegir pals a les rodes.
Quan tenim plans, hem de pensar què pot anar malament, és clar, però amb la visió de com resoldre aquestes qüestions. Pensar en què pot fallar, no és tasca fàcil. Sovint pensem en possibilitats que només estan en les nostres pors. Aquestes, hauríem de deixar-les de banda si són el motiu de no donar el pas. Per exemple: “i si em diuen que no?”, “i si no treballen amb el que els proposo?”, “i si arribo tard a la convocatòria?”, “i si no estic a l’alçada?”
En aquests casos hauríem de deixar que el moment arribés per sí sol, que segurament no arriba. La majoria de vegades ens adonarem que ens han dit que SÍ, que no treballen amb allò, però a partir d’ara ho faran, que la convocatòria té una pròrroga, que ningú va començar estant a l’alçada,…
Vivim planificats, empaquetats, estructurats i encaixats. Part d’això és inevitable. Som molts i ens hem d’organitzar. Però no em deixar que ocupi totes les faccions de la nostra vida.
Sóc un bon exemple de com perdre oportunitats, doncs crec que vaig ser una persona que es va preparar molt en el seu moment, i en canvi, no vaig ser capaç de sentir-me forta per ocupar un millor lloc.
Hi ha una frase que diu: “Qui vol fer una cosa, troba el moment, qui no, troba excuses”.
I jo en vaig trobar moltes d’excuses, totes basades en la por.
Però mai és tard, i sigui quina sigui l’espurna que engega la llum, jo he trobat la meva i animo a tothom que trobi la seva. Si sempre has pensat a pintar, en sortir a caminar, en escriure un llibre, de fer punt de ganxet, en fi, qualsevol cosa que t’hagis imaginat…
Deixa d’imaginar-ho i fes-ho! Baixa de la nòria!