Mentir és una de les conductes més antigues de la humanitat. Encara que solem associar la mentida amb alguna cosa negativa, la realitat és molt més complexa. Tots mentim alguna vegada al llarg de la vida, des de petites mentides de cortesia fins a grans enganys que poden afectar persones, empreses o fins i tot països sencers. La pregunta no és si mentim, sinó per què ho fem.
Ho fem per evitar un càstig o una conseqüència desagradable, per protegir la pròpia autoestima o la imatge davant dels altres i impressionar-los aparentant qualitats que no tenim. També per obtenir algun benefici econòmic, social o professional. Més compassivament, per protegir una altra persona d’un possible patiment o evitar conflictes o discussions. I no oblidem les mentides que diem per mantenir la imaginació i la il·lusió dels petits.
Des del punt de vista evolutiu, la capacitat d’enganyar requereix una intel·ligència i memòria considerables, perquè cal imaginar què pensa l’altra persona i construir una història que sembli creïble i es pugui mantenir en el temps.
Els psicòlegs acostumen a diferenciar diversos tipus de mentides. Ja hem parlat de les pietoses o blanques, les defensives i les egoistes, però també hi ha les manipuladores que pretenen controlar les decisions o les emocions dels altres. I, per descomptat, les patològiques, que apareixen de manera repetitiva i sovint sense un benefici clar, i poden formar part d’alguns trastorns psicològics.
La mentida pot tenir alguns avantatges immediats. Pot evitar una discussió, protegir algú en un moment delicat o permetre sortir d’una situació compromesa. Però els inconvenients solen ser molt més importants, ja que es perd 
la confiança, genera estrès i por a ser descobert. Al final, pot destruir relacions personals i professionals.
La confiança és com un vidre: costa molt construir-la i es pot trencar amb una sola mentida.
Hi ha professions on es menteix més?
És difícil respondre aquesta pregunta amb dades absolutes, perquè ningú reconeix fàcilment que menteix. Tot i això, diversos estudis de psicologia social indiquen que la probabilitat de mentir augmenta quan existeixen grans incentius econòmics, competència intensa o necessitat de persuadir. Segons això, sí, ho heu encertat, hi ha major freqüència d’enganys en la política, la publicitat, les vendes comercials i les negociacions empresarials.
I, per acabar-ho de dir de forma políticament correcta, això no significa que les persones d’aquestes professions siguin mentideres, sinó que el context pot afavorir conductes d’exageració, ocultació d’informació o presentació parcial dels fets.
Per què als adults ens costa tant sentir la veritat?
Una crítica sincera pot fer mal, perquè la nostra identitat està fortament vinculada a la imatge que tenim de nosaltres mateixos. Quan algú qüestiona una idea, una decisió o un comportament nostre, el cervell pot interpretar-ho com una amenaça.
Això activa mecanismes de defensa psicològics i ens força a justificar-nos, negar l’evidència, buscar culpables o minimitzar els errors.
Aquest fenomen està relacionat amb diversos biaixos cognitius, com el biaix de confirmació, que ens porta a acceptar més fàcilment la informació que confirma les nostres creences i a rebutjar la que les contradiu.
I els infants?
Els nens petits solen expressar el que pensen amb molta naturalitat. Encara no han desenvolupat completament les convencions socials ni la necessitat de protegir una determinada imatge.
Quan un infant diu: «Aquest dibuix no m’agrada» o «L’avi ronca molt», normalment no pretén ofendre ningú. Simplement descriu el que observa.
A mesura que creixen, aprenen que la convivència també necessita empatia i tacte. Descobreixen que no sempre cal dir tota la veritat de qualsevol manera, sinó trobar l’equilibri entre la sinceritat i el respecte.
La mentida forma part de la naturalesa humana, però també ho fa la capacitat de reconèixer els errors i corregir-los. Una societat madura no és aquella on ningú menteix, sinó aquella on la veritat es pot expressar sense por, on els errors es poden admetre sense perdre la dignitat i on el debat substitueix la desqualificació. Potser, en aquest sentit, encara tenim molt a aprendre dels infants.