Començo la meva aventura “bloguera”. Un blog que m’agradaria que fos didàctic, curiós i interactiu. Dels dos temes que m’apassionen, la música i la ciència, començaré pel primer.
A Catalunya hi ha una gran afició al cant coral. El títol d’aquest article és una frase que recullo de la meva tieta. És el que em va contestar quan li vaig comentar que començaria a cantar a un cor, ja fa una pila d’anys!
“Mentre la gent es reuneixi per cantar, el món té esperances”
Més de 40.000 aficionats de Catalunya pertanyen a agrupacions musicals federades sense coneixements de música.
Per tant, allò de “no sé cantar i per això no ho faig”, no em serveix d’excusa. L’oïda es pot educar. El problema és la pressa que solem tenir a l’hora d’aconseguir resultats. Però si s’és constant, tot arriba.
Tornant a les entitats de què parlava, es coneix amb “Cors de Clavé”, aquests grups d’amants de la música cantada, ja que fou Anselm Clavé qui ho va crear al 1850. Però a tota aquesta gentada, cal afegir altres associacions no registrades, que comparteixen la mateixa passió.
I si voleu saber què és passió, no us perdeu aquest vídeo.
ARVE Error: need id and provider
És un vídeo de Kirguistà, un país situat a l’Àsia Central: una nena encantadora dirigint un cor d’església.
Moltes corals són de gent de la tercera edat o a punt de jubilar-se, però també hi ha grups formats per treballadors d’empreses, amics, centres socials,…tots ells saben que reunir-se un cop a la setmana per cantar, és una teràpia tan bona com qualsevol atra, però més barata i divertida.
De cantar a corals he passat a dirigir-ne. Actualment en porto dues i puc assegurar que és el moment desestressant per excel·lència del dia.
Una de les utilitats d’aquest blog la vull dedicar precisament als meuscantaires i a tots els que com ells, necessiten un cop “d’oïda” per aprendre els temes. Així vaig començar a pujar les veus que fan, així com l’efecte de totes les veus juntes, perquè s’ho puguin anar escoltant i aprenent. Hi esteu tots convidats: Canal Granpotipoti.