Fa quatre mesos que la ballem. Quatre mesos que vaig començar a derrapar amb els temes d’aquest blog. La idea original era parlar de tot, perquè sóc una persona que explora totes les ofertes. I efectivament això és el que m’ha perdut en aquesta vida moderna on reina l’especialització. Si hagués nascut a l’època de glòria dels grecs, potser hauria triomfat!
Així doncs m’agradaria que el 2018 ens portés com sempre salut i feina (personalment, una plaça d’aquestes oposicions que vaig aprovar!), però també l’oportunitat de tornar a reprendre el fil primer que va encendre aquest blog. Poder deixar de parlar només de política i centrar-me en els mil camps que la vida ens ofereix: la ciència, la música, l’esport, la filosofia, el cinema, … perque això voldrà dir que la República almenys començarà a estar assentada i reconeguda i en pau.
Aquest any acaba en suspens, sense final, amb la porta mig oberta. Però es perfila un bon futur.
Encara que jo era optimista i pensava que el govern central baixaria del carro, això és un avís per als nostres polítics. Quan els optimistes comencen a veure que no hi ha més camí que plantar cara, cal plantar cara.
Per això, si és possible demanar coses a l’Any Nou, demano més valor, més determinació i més unió que mai per aconseguir durant el 2018, que realment el govern central baixi del burro i es convenci de la seva derrota.
Ja comencen a caure-li crítiques de persones o entitats que s’havien mantingut al marge i fins i tot d’alguns afins. Perquè vam acceptar jugar amb les seves regles i les seves trampes i vam guanyar.
Europa s’esperava un resultat com el d’Escòcia o Canadà i s’ha trobat amb un poble determinat a aconseguir la seva llibertat.
Demano també seny, que no falti, per poder donar la volta al concepte erroni de què Catalunya sense Espanya o Espanya sense Catalunya estem condemnats al fracàs. Hem de fer veure que ni l’un ni l’altre aniran bé junts, mentre que seran pròspers per separat i en aliança, si cal i volen.
Hem de demostrar encara més, que tenim una manera de pensar, organitzar-nos i valorar la vida molt diferent de la seva, que necessita anar per lliure.
Hem de recordar totes les persones que van lluitar per viure aquest moment i no ho van aconseguir. No hem d’oblidar que som un poble amb història, llengua i cultura pròpies. I tot i ser comerciants, pacífics i dialogants, arriba un punt on s’ha d’encarar la situació des del posicionament, des de la República.
I estic segura que tots aquests pensaments estan a més de dos milions de caps de Catalunya, a més de 300.000 fora del país i fins i tot a molts caps estrangers que ho veuen des de lluny, però amb perspectiva democràtica. I jo crec en la màgia dels pensaments. Tots junts fem que es prengui consciència del nou sentiment. També al principi era un escàndol el que pretenien Gandhi o Luther King. A poc a poc, els seus pensaments van anar conquerint ànimes i la suma va ser invencible. Estem fent el mateix camí! La victòria és nostra.
Per tant, tots aquests pensaments han de modelar una realitat adversa. Es tracta d’anar convencent. No tinguem pressa, però tinguem determinació.
No ens quedem a casa, parlem-ne, fem historietes, vídeos, xerrades, programes, pel·lícules, llibres, dibuixos animats, cançons, el que calgui per no deixar apagar aquesta flama poderosa del poble unit.
2018, porta’ns salut, pau i l’acceptació de la República. Que el món ens reconegui. Un primer pas. Gràcies, gràcies, gràcies.