Any 2025 Fa pocs anys que Catalunya es va independitzar pacíficament del regne d’Espanya. Europa per fi va entendre que hi havia d’intervenir. Es va

Mai és tard. Fins al darrer alè pots canviar-ho tot
Any 2025 Fa pocs anys que Catalunya es va independitzar pacíficament del regne d’Espanya. Europa per fi va entendre que hi havia d’intervenir. Es va
Som i serem gent catalana. I més val que es vulgui, perquè no ens rendirem. Vull agrair els espanyols que des de fora de Catalunya
Mirant el passat, comprovo l’error d’allò de “deixa’l dir que són bestieses”. Això seria vàlid en un país on el nivell d’ignorància fos mínim. Però
Europe, Catalonia calls for independence and Spain responds with repression. Elections are won twice by independentists and they do not accept the result and continue
A Espanya, igual que a Europa i al món, hi ha gent molt vàlida, molt democràtica, solidària i plural. Però sabem que a la nostra
Ahir a Lledoners es van viure de nou moments emotius. L’arribada dels “friends“, gent entranyable que s’ha anat implicant mitjançant les xarxes, que han fet
Aquesta senyora és tan simple, que fins i tot fa pena. Amb el seu complex d’inferioritat que incorpora al fet de la immigració, es planta
Parlo amb coneguts, amics implicats, amics desesperats, familiars unionistes,…i comprovo que els independentistes encara anem de puntetes, com si haguessim de demanar perdó per voler
Abans d’arribar a aquest estat de crispació, quan anàvem festivament a l’11 de setembre, un es trobava amb gent no-independentista i es comentava la jugada.
Veo que hace falta recordar quien y cómo empezó todo esto. Catalunya pidió un trato más justo como comunidad autónoma. Insisto, como comunidad autónoma! Pero
Un cop llegit l’article anterior sobre psicòpates i sociòpates, em plantejo la situació Catalana. Aquesta mena de gent que si no ho són, s’hi assemblen
Ahir vàrem cantar a la plaça de la República (antiga plaça del Rei). Globus grocs dels quals penjaven retrats dels Borbons cap avall. Uns turistes
No hem de demanar permís a ningú. Més aviat hauríem de demanar responsabilitats a qui ens va abandonar a mans del dictador Franco. A Catalunya
Les xarxes cremen, algunes de desesperació. Altres d’idees esbojarrades o intentant escapar de l’avorriment de l’espera. He parlat amb gent informada, no del nucli, però
Molts heu vist els vídeos que corren per les xarxes. Només comentar que espero que es compari el que diuen ells amb allò que diem
Els polítics, els lletrats, els legalistes amb les seves trampes constitucionals, van enredant la troca. Però el poble, EL POBLE, és qui ha dit la
Sí, avui ens hem tornat a emportar una “mig esperada” decepció. Tot són giravolts en aquest procés, però sempre endavant. I és que avancem més
Durant quasi nou anys hem estat frec a frec amb el govern central. Es van riure de nosaltres “cepillándose el estatut” D’allò vàrem entendre que
Quan l’arròs comença a fer xup-xup, vol dir que li queda poquet per estar al punt. Tenim una república en xup-xup. Potser tardarà més que
Hi ha un conte que parla de dues granotes que van caure, cadascuna a una olla. La primera va caure a l’olla on l’aigua ja
You must be logged in to post a comment.