L’error de Puigdemont va ser pensar que s’enfrontava a polítics de dreta, una mica rancis. Però no era això, no. Aquí hi ha molt més odi, cinisme i fins i tot psicopatia i sociopatia, que no s’esperava trobar. En resum: Un polític amb escrúpols que es va creure un polític sense escrúpols. 
Un psicòpata i un sociòpata, semblants, però diferents, no són sempre com els mostren les pel·lícules. Allí es veuen els casos puntuals de grau molt elevat i degenerat. Però tant un cas com l’altre, s’han estès al planeta i poden estar al nostre voltant, sense que siguem capaços de detectar-los fins que actuen.
En general, podem dir que són persones que no tenen remordiments. Es pensen que ho fan tot SEMPRE bé i que són els altres els que els assetgen i ataquen. No reconeixen mai que han fallat i per tant repeteixen les seves conductes indefinidament. Són promiscus (per això estan creixent entre nosaltres).
Solen tenir una personalitat encantadora, però superficial, que en realitat és fingida, ja que aprenen ràpidament a aconseguir el que volen adoptant el comportament social que els ho permet.
Tots dos casos són altament narcisistes. Es consideren per sobre d’altres espècies i races i per això maltracten animals i persones. El sociòpata no accepta fàcilment les normes socials, és irritable i impulsiu. En canvi els psicòpates són més planificadors i poden mantenir les seves emocions sota control.
Mentiders, manipuladors, no els agraden les persones segures i amb personalitat, a les quals intenten evitar o destruir. Poden contemplar actes violents sense immutar-se. Solen envoltar-se de “servidors” que no s’adonen que ho són.
Sempre controlen la situació. Entre els sociòpates, hi ha gran quantitat d’estafadors, cleptòmans i en els casos més greus, maltractadors i assassins. Tendeixen cap a la violència i no reconeixen els drets dels altres. Els atreu, la riquesa, l’èxit, l’adulació.
De tot això és fàcilment deduïble que hi ha algunes professions que agraden més a aquest tipus de persones i on ens els podem trobar amb més probabilitat: líders polítics i empresaris.
És natural que així sigui, ja que són els llocs ideals des d’on poden manipular i per arribar-hi, han hagut de deixar un camí sembrat de “companys” o adversaris destruïts, que persones “normals” serien incapaces de fer. Pocs són els que arriben al cim sense haver mostrat al menys certa personalitat psicòtica o sociòpata.
Es calcula que a Espanya n’hi ha prop d’un milió de persones amb aquestes patologies.
El conegut “Trío de las Azores”, Blair, Bush i Aznar, van actuar com a psicòpates quan van declarar la guerra a Irak, inventant pretextos per entrar en acció. Trump és considerat un dels polítics més perillosos. I hi ha una llarga i esgarrifosa llista de més personatges coneguts.
Per definir-los amb una paraula, es podria dir que són depredadors.
En el cas dels psicòpates, hi ha un component físic observable. L’amígdala, la regió del cervell relacionada amb les emocions, està afectada. També ho està el lòbul frontal, que ens permet l’autocontrol. La sociopatia en canvi ve més determinada pel factor social, tot i que sembla que també té un component genètic, ja que no totes les persones que han patit traumes emocionals a la infància, són sociòpates.
Un cop dit això, si un fa una reflexió sobre el govern espanyol, no heu trobat perfils clavats mentre anàveu llegint?