Prou límits. WORKFITSYOU. LEARNINGFITSYOU.

Estic cansada de veure sempre limitacions d’edat. Molts centres formatius, empreses que contracten o pàgines per buscar feina o ensenyament posen límits d’edat.
Vivim a 100 per hora. Què més té si tinc 18 anys o 63? Molt possiblement estaré el mateix temps a l’empresa. I si no tinc l’energia d’un jove, tinc l’enginy d’una iaia! Penso que les empreses també haurien de proposar-se adaptar els llocs de treball a les persones, enlloc de fer-ho a l’inrevés.
Ja està bé de limitar-ho tot.
Posem-hi un nom en anglès i a veure si té èxit.
Per exemple: “workfitsyou” i si ho entenem amb sigles “WFY

Les empresses WFY

Pensant en la versió estudis, ara és una idea molt embrionària, però què tal seria estudiar assignatures de forma lliure? “learningfitsyou” i “LFY

Apa, a fer samarretes, pins, adhessius,…
Apa, a veure que en surt! 😂💪

Que consti que estic “pensant” en veu alta.

Hi ha unes assignatures base, però després un pot escollir. Parlo d’edats a partir del batxiller.

Matemàtiques, naturals i llengües, són imprescindibles.

Però si jo vull treballar de periodista, m’interessa saber-me expressar. Classes d’oratòria, vocabulari, figures literàries,…i si vull ser un bon reporter, voldré saber on estan els països del món, els seus costums,…per què hi ha d’haver assignatures tan quadrades? La literatura per exemple, no es pot forçar a llegir algú que no t’interessa. El que s’ha d’ensenyar és a saber llegir (i no em refereixo a posar un so a cada símbol escrit), saber triar, saber veure el missatge amagat a les paraules, saber detectar expressions que penetren sota la pell.

Crec que hem arribat a un punt on el sistema educatiu tradicional ja s’ha amortitzat del tot. Cal noves perspectives.

M’imagino tenint 15-16 anys i entrar a l’institut i veure al taulell d’anuncis, una llista d’assignatures amb unes puntuacions al costat. Per exemple:

Orientació dels crèdits
Assignatura
Ciències
 Exactes
Lletres
Arts
Oficis
Esports
Cuina 3 3 3 5 10 3
Estadística 8 10 3 3 4 4
Física quàntica 7 10 1 1 1 1
Ganxet 1 1 1 5 7 1
Oratòria 5 5 10 7 5 3
Solfeig 3 5 3 10 5 1
Poesia grega 1 1 10 10 1 1
Química orgànica 10 5 1 3 6 1

El que vull dir és que no es tractaria d’assignatures com sempre les hem vist. Això en acabar l’E.S.O., canviaria. Serien com tallers bimensuals. I un podria agafar el que vulgues, segons les seves intencions futures o per anar provant temes diversos.

Quan un anés a aprendre una “carrera”, portaria un CV de crèdits adients per a aquells estudis que aniria ampliant. I al moment de buscar feina, doncs també tindria uns crèdits orientatius.

Ja dic que parlo mentre estic pensant com aniria tot això.És a dir, deixo aquest article obert per continuar rumiant aquest canvi.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada