Un àngel ha passat: Salvador Sobral. “Amar pelos dois”.

Avui necessito parlar del Salvador Sobral. Salvador de la sensibilitat. Ens feia falta algú com ell.

Beneïda Luísa, la compositora d’un tema tan gran i tan senzill.

Feia temps que la música em deixava una mica indiferent. Gran error. La música no era, era que m’havia perdut en els “focs artificials” que diu en Sobral tan encertadament, i que tenen el monopoli de les programacions.

El món de la música s’ha frivolitzat, com tantes altres coses, i ell ens ho ha assenyalat. Acceptem qualsevol feina barata guarnida amb distraccions i deixem que la feina ben feta i treballada es dilueixi en les minories. I no ha de ser així. La gent agraeix la qualitat, les bones obres, però sovint només ens deixen els saldos a l’abast i ens hi conformem.

1-capçaleraPotser per haver de suplir la falta d’habilitat de transmetre emocions fonamentals, es muntaven aquests monstres d’efectes especials i ens hi acostumàvem apàticament, sense adonar-nos del que ens estàvem perdent: els sentiments purs. Perquè aquests grans ulls que sembla que demanin disculpes, no transmeten altra cosa.

Portugal va apostar per la simplicitat i la delicadesa. Van ser temeraris, sabent que durant molts anys això no ha estat valorat, ja no a Eurovisió, sinó en general a les emissores de ràdio i TV. Però va tornar a guanyar David davant Goliath o com ell mateix va dir:

        “La nostra cançó és un steak tartar al bell mig d’una hamburguesseria”.

I no hi ha motius perquè les “hamburgueses” puguin molestar-se, ja que, juraria que és un esperit noble, que planerament diu el que pensa, sense intenció de fer mal. Qui se senti al·ludit, serà perquè realment fa “focs artificials”. Les crítiques que li han plogut per aquest comentari, no fan sinó afermar les seves paraules. Si bé és cert, que un concurs amb tot de temes com “Amar pelos dois” hagués estat dificil de suportar sense un antidepressiu, també ho és, que molts de nosaltres vàrem agraïr aquest bassal d’aigua quieta i transparent.

Captura de pantalla 2017-05-17 a les 17.32.29

Feia anys que no seguia el concurs d’Eurovisió. Era un costum familiar dels temps de la televisió en blanc i negre. Però m’havia deçabut, i curiosament em vaig retirar l’any 1991, quan no van donar ni tan sols el tercer premi a Portugal amb la cançó Lusitania paixao interpretada per Dulce Pontes.

Tampoc aquest any l’havia seguit, però quan em van comentar que havien guanyat els lusitans, em va poder la curiositat perquè segurament escoltaria un bon tema. Però no va ser així, el tema no és bo, és sublim i la interpretació exquisida.

Estic segura que la seva veu té una vibració especial que ens uneix amb la pau i la serenor.

En aquest cas, l’àngel que interpretava el tema, va decantar definitivament la balança. Hi ha qui diu que els vots de la gent no li van donar el premi, que només va ser el jurat, però ja puc dir que si els que com jo, que no seguíem el concurs pels mateixos motius que tant clarament va exposar en Sobral, l’haguéssim vist, n’hauria tret molts més de vots. Encara que tard, vaig vibrar conjuntament amb l’ànima clara del missatger. 

La seva autoimposada missió era enviar sentiments a distància, i ho va aconseguir. Directe al cor.

De lluny arriba la llum. De lluny, més lluny, arriba la tendresa.

Qui hagi sentit aquesta joia, segur que voldrà tornar a escoltar-la. Jo no em canso. Però no us poso la versió de la final d’Eurovisió, us poso una improvisada que va fer al piano, lliure, volant per les notes, com li agrada a ell.

Amar pelos dois.

Ja tinc ganes que vingui a Barcelona amb els seus temes, acompanyat en la intimitat pels seus músics, de qui cal destacar el seu doble en expressivitat al piano, Júlio Resende. És admirable com s’entenen tots ells, però en especial aquest parell.

Per fi, un concert en viu ple de sorpreses musicals!

Un cop dit això, he d’afegir que en Sobral no és un cas típic d’afany de popularitat. És “l’home tranquil” que vol seguir vivint en intimitat i guanyar-se la vida cantant. Pocs artistes avui en dia són amics de les actuacions en directe amb proximitat. La majoria viuen dels vídeos espectaculars. Vull dir que hi ha una gran distància entre l’intèrpret i qui l’escolta. En canvi aquí tenim un “gentleman” dels anys 20, que pren l’emoció del contacte amb el públic creant moments genuins i irrepetibles. Deixem-lo viure al seu aire mentre esperem que ens vingui a visitar.

Captura de pantalla 2017-05-17 a les 17.31.18

Noi, ens has tornat vulnerables de nou, ens has obert l’escletxa de la sensibilitat que havíem tancat amb la monotonia. 

Després d’escoltar la teva veu puc sentir-me renovada ara mateix, deixant que l’imprevissible torni a ocupar un lloc, recuperant la meva capacitat d’astorar-me. Touchée, que diuen els francesos. I planyo les adolescents que somiaran amb tu al ritme del teu petit vals. Recordo quan jo somiava amb John Lennon! Però no puc menys que agrair-vos a la teva germana i a tu, aquest regal.

Ella ha fet la cançó i tu ens l’has feta sentir.

Per això et demano que no canviïs. Que l’espontaneïtat que transmeten els teus ulls no es dilueixi. Has entrat en un món difícil i et desitjo tota la força perquè siguis tu qui donis la volta a la impassibilitat i a les actituds egoistes que ens dominen. No deixis que s’apaguiCaptura de pantalla 2017-05-17 a les 17.30.49 la flama que has encès.

John Lennon era la meva llum, la que arribava de lluny. Era com un hàlit que em va acompanyar quan era adolescent, somiadora i solitària. El dia que va morir, em vaig sentir abandonada. He viscut absent tots aquests anys i ara apareixes tu amb aquest bagatge d’emotivitat i m’empenys a sentir de nou.

Desitjo que et recuperis del tot. Com pot ser que un cor que pot estimar per dos, tingui cap problema? No, això no pot ser així. Ets jove, ets valent i el teu coratge t’ha de guarir. Viu i canta. Viu i fes viure. Aquesta és la teva missió.

No us quedeu només amb el tema eurovisiu. Us recomano molt que seguiu la seva trajectòria. Ja té dos CD i plouen els vídeos d’enregistraments anteriors, quan encara només era “algú” que cantava als bars. Aquí hi ha una altra cançó meravellosa Nem eu.

P.D. No tinc per costum posar tantes fotografies, però la seva expressivitat s’ho val.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s