Bon dia lluitadors.
Crec que com a ciutadans compromesos, ara ens toca una part molt important del joc polític. El president Puigdemont, està fent tot el que pot per evitar mals majors. Amb la seva diplomàcia està buscant la col·laboració d’Europa en un referèndum convocat ara per l’estat central. Cal que sigui just i hi hagi compromís d’acceptar el resultats. I és important aconseguir que el poble s’expressi.
Ell està fent la seva feina.
Nosaltres hem de fer la nostra. 
Hem de xerrar del que serà la república. S’ens ataca per totes bandes i la gent té por del futur independent i republicà, quan és la millor situació en què podem viure.
No estem dient què significa això de la república.
Fixeu-vos, ho diem així, com si res, REPÚBLICA. Crec que aquesta paraula tanca molt més que unes lletres. Parla de llibertat.
Molts, tant els del sí com els del no, estem d’acord en què cal un canvi polític.
Estic convençuda també, que molts toleren la monarquia perquè si han acostumat, però no hi estan d’acord.
El futur de les monarquies és desaparèixer.A tot el món. Tardaran més o menys, però aquest és el seu futur.
Hem d’esperar tres generacions més sotmesos a les seves descomunals despeses i abusos, quan tenim l’oportunitat de fer-ho ara?
Què passa? Doncs que Espanya, necessita encara aquestes tres, o quatre, o cinc,…generacions, però a Catalunya anem més endavant. I si donem el pas cap a una forma de govern més democràtica i moderna, a la resta d’Espanya també el donaran. I les relacions entre els dos països seran excel·lents.
Està clar, doncs, que NECESSITEM AQUEST CANVI POLÍTIC.Quina alternativa hi ha a una república catalana?
Seguir com sempre, amb la corrupció, el control de poders, les manipulacions, les prohibicions?
Darrerament molts partits s’han tret la màscara, deixant veure que en una situació on es planteja la llibertat d’expressió i la possibilitat de decidir sobre el nostre futur, on s’haurien de posicionar sobre l’empresonament de civils, han reculat anys sencers fins a posicionar-se en el mur del totalitarisme, per por al totalitarisme ja vigent. I a això li diuen “tornar al seny”. Si us plau, digueu-li com se l’ha de dir, “tornar a la corrupció de sempre!”
Més aviat que tard, totes aquestes persones que ara se senten protegides per un fals estat de dret, s’adonaran que també en són víctimes. Perquè més aviat que tard, vindran necessitats que no podran cobrir, ja que ens estan robant a tots. I no podran expressar-se. Perquè viuran amenaçades.Viure sota amenaça cansa.
Així doncs, jo convido a reflexionar i a dir què s’espera de la república, en les nostres converses del dia a dia.
I per iniciar-ho, us poso el que jo sé que serà:
1. Un estat sense monarquia, amb l’estalvi que això comporta. Eleccions democràtiques cada 4 anys amb només una possibilitat de repetir legislatura.
2. Un estat plurinacional, ja que qui vulgui seguir sent espanyol, ho serà. Qui vulgui ser només català, ho serà i qui vuilgui tenir les dues nacionalitats, les tindrà. Igualment les dues llengües es conservaran.
3. La reversió del 100% dels impostos sobre l’estat català, farà que les infrastructures de transport, de sanitat, de seguretat,…millorin. (Passadís del Mediterrani, modernització i millora dels trens de rodalies,…)
I la solidaritat del poble català no es pot posar en dubte. Per tant si cal ajuda a Espanya, la donarem.
4. Totes les lleis que el tribunal constitucional ens ha tombat, tornaran a valorar-se i es decidirà democràticament fer-les efectives de nou:
ajuts a la gent gran- recolzament a empreses d’energies renovables
- sobre matèries audiovisuals
- horaris comercials
- llei de l’avortament
- impostos als bancs
- contra la pobresa energètica
- d’acció exterior
d’impostos als habitatges buits- d’igualtat efectiva entre homes i dones
- creació d’impostos a la producció d’energia nuclear
- d’emergència habitacional
- contra els desnonaments,…
5. Inversions estrangeres a Catalunya, perquè no tot el que es diu sobre empreses que marxen, és cert. La majoria de moviments han estat seus oficials per evitar problemes legals mentre es produeix el canvi. Potser hagin marxat algunes, però tots sabem que Catalunya ha resorgit sempre que se l’ha volgut anul·lar, i que hi ha més empreses que esperen entrar, que les que vulguin sortir. La por a l’enfonsament econòmic el tenen més aviat a la resta d’Espanya.
6. Inversió en cultura i educació. Un estat on es parlen entre tres i quatre llengües a les escoles, és un estat de progrés. Investigació, recerca, creació, emprenedories,…cosa que em porta al punt número 7.
7. El PROGRÉS en general. La república catalana en resum, és sinònim de progrés.
Catalunya camina. La república camina.
Els partits de dretes (PP, PSOE i C’s), volen “tornar a la normalitat”. Tradueixo: “Tornar enrere”.
Aquesta és l’alternativa? A mi no em sembla gaire prometedora.
I sobretot, ens hem de transmetre calma, perquè és una tasca titànica que no es pot fer en quatre dies.
(i ho deixo aquí)…
