De la humiliació a la victòria

Espanya cau una vegada i una altra en la seva creença de què està fent el correcte amb mà dura. Es creuen allò de què som nazis i colpistes. Es creuen que els estem atacant. Però aquí us poso un document per “no oblidar“.

I la seva reacció no pot ser més visceral. Humiliar l’enemic, fent servir el joc brut.

Ens provoquen perquè caiguem al costat fosc de la violència. I encara que és dur, ens mantenim. És més forta la resistència pacífica que la violència gratuïta.

I em repeteixo pensant que el full de ruta segueix el camí. Ho aconseguirem. Europa és un os dur de rossegar i ara per ara, hem de comptar amb ella. Però Europa també hauria de pensar que hi pot haver sorpreses en el, encara desagradable, passeig que ens separa del dia 21 de desembre i més enllà.

Podem passar de la humiliació a la victòria. 

Jo conjuro les bones ànimes que entenen que allò que diuen de “tornar a la legalitat” realment vol dir, tornar a la dictadura. Els animo perquè s’uneixin en la consecució REAL d’un nou estat on la democràcia s’estrenarà definitivament sense restes franquistes. No sempre es té la possibilitat de començar a escriure la història d’una nació. Ara ho tenim al davant! Podem dissenyar-la a la nostra mida.

Fixeu-vos. Al govern central estan fent servir la paraula “tornar“. Mai utilitzen la paraula “avançar” que és la que caracteritza el nostre moviment. Vull ser optimista fins i tot en aquests moments. Vull creure i vull fer creure que estem caminant, encara que el vent en contra és molt fort.

Està clar que “tornar” a la “seva legalitat arbitrària”, no és una bona idea. Obrim els ulls de qui encara creu que la salvació està en “tornar”.

Per la qual cosa, finalment aprofito per demanar que si algun dels meus contactes, creu sincerament que tot el que està passant és just, proporcional i correcte, que em tregui de la seva agenda i m’ho faci saber per poder-lo treure jo de la meva. Gràcies.