Ara estem vivint uns dies realment durs d’intoxicació informativa. Posar els canals nacionals és pur masoquisme, (i alguns de catalans també), però cal estar pendent d’allò que diuen. Això sí, si no estem preparats per aguantar-ho, millor veure una pel·lícula o llegir un llibre que ens il·lumini.
Que l’independentisme ha baixat, diuen. Bé, deixem que s’ho creguin. Que els d’ERC ens han enganyat, diuen. Que en Puigdemont està a la corda fluixa, diuen. Però això són els titulars. Si ens quedem amb ells, no sabrem el que realment han dit. El que sí és cert, és que la premsa internacional i la UE estan començant a veure un fil conductor que els porta a descobrir el govern corrupte que hi ha a Espanya. El que és cert, és que ja no cola enlloc que hi hagi tantes morts relacionades amb el cas Gürtel. El que és cert és que no els fa gràcia veure que també els han estat enganyant a ells. Aquest era el punt clau, trobar un acte del PP que els afectés directament i ja ha arribat. I el que és cert és que el PP cada dia està més sol.
Però també és cert que hem de recordar que la veritable cara dels partits s’ha estat veien durant els pitjors dies d’aplicació del 155. Que la desesperació de qui es descobreixi enganyat, no el porti a caure en un altre engany, perquè aprofitaran que el seu “antic aliat”, el PP, ara és el punt de la mirada crítica d’Europa, tornaran a buscar paraules de consol, comprensió i tendresa. Jo crec que no cal ser molt avispat per veure que se’ls ha vist el llautó a tots ells, però a molta gent els costa de treure’s la bena dels ulls. Per això cal NO OBLIDAR QUI VA ESTAR A FAVOR DEL 155. Perquè eren gent de la terra, que es va posicionar contra gent de la terra.
Heus aquí el meu raonament:
PP, és directament l’autor de l’aplicació del 155, però no hagués pogut fer-ho si els partits falsament anomenats democràtics i d’esquerres s’hi haguessin oposat, cosa que hauria estat dins els seus ideals polítics. I tampoc, si la separació de poders a Espanya fos un fet.
Un govern incapaç de fer altre plantejament que la violència, no mereix estar on està. Però els “secundaris” van pensar, ja sigui per por o per interessos, que era més fàcil deixar sols els catalans i raspallar una mica més la gent poderosa del govern central, amb l’esperança d’ocupar el seu lloc aviat. La seva estratègia era pensar que ens oblidaríem. Que recularíem. Però estem alçats.
El Rei, el PSOE, Ciutadans, alguns Podem i alguns Comuns, han preferit jugar al “joc de trons” de buscar l’ombra del poder. Perquè això és el que busquen tan ansiosament, el poder. Tan ansiosament que no els cau la cara de vergonya d’acceptar la corrupció, la violència i la repressió. I repeteixo, tampoc hem d’oblidar, que molts són gent de la terra, que han anat contra gent de la terra.
L’única cosa que ens ha de mantenir amb ànims, és la confiança en la República. Perquè està més que clar, que és la millor forma de govern i la que ens pot portar al progrés sense cap dubte. Perquè la República la recolça la decisió del poble i és així com ha de ser un govern, sempre hauria d’haver estat així. Però al segle XXI, més que mai.
Aquests dies es parlarà de la República, tant com de la corrupció del PP i els seus aliats. I entre els seus aliats ja hi poso al complet en Juncker i en Tusk, perquè és evident que també estan sota l’ombra del poder i desitjo de tot cor que la història els col·loqui al lloc que els correspon.
Hem de rentar la imatge del que volem aconseguir. No es vol trencar res perquè ja està trencat. Més aviat es vol salvar allò que no té per què morir. Els cecs que no veuen enfonsar el vaixell, només l’abandonaran quan sentin l’aigua als genolls. Els desitjo que no sigui tard per a ells.
I en aquest particular “joc de trons“, nosaltres no poseïm dracs gegantins, ni cap exercit. Els nostres soldats són les paraules, la nostra estratègia el sentit comú, la nostra fe, la justícia.
Junker diu: “els nacionalismes són verí”. Caldria especificar quins nacionalismes, perquè ell també n’està defensant un. I el que sí es pot assegurar amb molta certesa, és que el poble vol viure en pau. Quan el poble ha d’intervenir en decisions polítiques tan greus, és que els polítics que haurien de fer aquesta feina, no la fan bé. El desig del poble és tenir la tranquil·litat de saber que els governants que ha escollit, lluitaran pel seu benestar i els seus drets. El desig del poble és poder desentendre’s de la política i treballar serè, sense haver de patir expoli i corrupció.
Aquests temps vindran i vindran amb la República. Perquè el poble ha parlat i tornarà a parlar els cops que faci falta per aconseguir un govern digne. És difícil governar i és difícil ser honest quan s’és a dalt. Però segur que és la millor decisió: l’honestedat. Si creieu que no podreu mantenir-vos honestos, aparteu-vos de la política.
Està demostrat que el que hi ha, no funciona, ni les alternatives que li ronden. És temps per al canvi. És temps per a la República.
