Anys sortint al carrer de forma pacífica.
Anys demanant diàleg per canviar els estatuts.
Anys rebent negatives.
Fins que arriba un dia en què ens plantem i declarem la República. I la reacció d’Espanya, poc intel·ligent, és la repressió.
Ens trobem amb una Europa sorda. Ja ens van abandonar abans amb la guerra contra Franco. En aquell moment començava la seva guerra personal i no podien distreure’s amb un petit dictador i un petit país sotmés amb els canons.
Ara la sordesa és per la ignorància. Ens hem de donar a conèixer. Ja alguns sabien de nosaltres, la Sagrada Família i Gaudí, les olimpiades, el pa amb tomàquet potser,… però res d’això és important a l’hora de decidir que som un país.
I la sordesa també és interessada. Els governants de la poderosa Europa, volen ser tant poderosos, com els del totpoderós EUA. I no els convé tenir un poble alçat demanant la independència. Creuen que donarien imatge de debilitat, quan el cert, crec jo, és que donarien imatge de democràcia i modernitat. Però vaja, ells són els professionals!
Tot i això, els insults, i les amenaces, VÀREM VOTAR i el nostre President és a la capital europea per buscar suport a la nostra causa. I ha aconseguit arrencar un Referèndum. No serà fàcil, però és un altre pas en el nostre llarg camí.
I un es pregunta, tot això per un Referèndum?
Espanya hagués guanyat uns quants anys més de la seva falsa unitat, si ens hagués deixat fer el referèndum quan es va demanar el primer cop. I fins i tot hagués pogut arribar a fer que ens n’oblidéssim. Ara ho tenen perdut. Perquè surti el que surti, ells seguiran el seu pla dictador i això farà que en poc temps la majoria independentista sigui absoluta. Està sentenciat. No ens ve d’un any més, nosaltres som corredors de fons. El govern central ha gastat tots els recursos. Ens veurem a la meta quan finalment s’estableixi la República Independent de Catalunya, tant si som de la UE com si no.