He decidit transformar les mascotes del meu blog, en les mascotes del procés. Com que la meva intenció era donar consells generals sobre l’optimisme i la vida positiva, vaig crear aquests dos personatges. Però ara resulta que també van bé per als moments que estem vivint.
Us demano la vostra col·laboració. Per què no m’envieu missatges graciosos (que jo no en tinc de gràcia), per poder fer diàlegs entre ells? Ja sabeu, la mosca és pessimista, s’espanta o s’enfada fàcil i l’ou dur ho té molt clar. Sap que cal esperar i confiar, però lluitar amb constància. La intenció és aconsellar, calmar temperaments nerviosos, engrescar els adormits i mantenir-se en la línia de la instauració d’aquest nou país lliure. Gràcies.
Ei. Una companya de viatge molt maca, la Sònia, ha inspirat aquestes altres mascotes. En xup-xup (l’olla que cou la república), l’Oriol (el nostre Sinsajo català) i en Buti (disposat a fer la butifarra més grossa):
