Si fóssiu mestres o pares,…

M’agrada Espanya. És diversa, té multitud de cultures, planes i deserts, llacs i muntanyes, rius amples o estrets i salvatges, una gastronomia rica i sana,…i com a principal defecte, l’enveja, que ja s’ha descrit sobradament i literària.

Jo tinc mig cor a la meseta. Recordo estius i hiverns al petit poblet de Sòria. Recordo les nits fredes de cel negre amb milions d’estrelles ben delimitades. Recordo els banys al rius, els grans pinars (dels quals ja no en queda gaire), la nit de Sant Joan, la matança del porc, el pa de llenya, la mantequilla dolça…i guardo molts anècdotes que m’explicava el meu pare.

Jo tinc mig cor a Catalunya. Terra de valls i de planes, costa brava i platges, rius i llacunes, pins fins a la vora del mar, les festes de Gràcia, les de la Mercè, la castanyada, per descomptat, el pa amb tomàquet, l’escalivada, les sardanes, les corals, la llengua,…i guardo moltes hores felices de la infància.

El dia de la vaga general, una senyora atrapada en un embús de la carretera es queixava a les xarxes dient que estava cansada de tot això i que a veure si per fi ens callaven d’una vegada, per la força.

Per què no hem de saber viure sent diferents? Per què a Espanya se li fa tan difícil acceptar la diversitat? Per què ha creat tractes desproporcionats entre les seves comunitats? Fins a 17 vegades se l’ha demanat revisar les condicions. Sempre amb el NO per resposta. I ha arribat un moment en què nosaltres sí ens hem cansat.

Però jo no estic cansada d’estimar Espanya. No estic en contra de què la gent se senti espanyola. Quan porten la bandera d’Espanya com si fos un desafiament, no ho acabo d’entendre. Us penseu que m’ofèn? El meu pare, sens dubte la duria si visqués. Jo entenc les nostres diferències, per què ells no? Per què ens tracten com a colons, enlloc de com a cociutadans? I per què s’ha abocat tant d’odi així que han vist que anàvem en sèrio? Mentre tenien coll avall que no passaria res, que els “putos catalans” tornarien al seu forat i segurien com sempre, no han volgut participar de la situació. No han volgut recolçar un referèndum, que segons ells els i tot teòricament, afavoriria numèricament.

En unes imatges d’un de tants vídeos penjats, posen d’heroï un home que arrenca cartells del SÍ. La gent el critica i ell contesta “tienes tanto derecho a ponerlo tú, como a quitarlo yo”. No és cert. Ell tenia el dret de posar els seus cartells del NO, no a tocar els dels altres. I és que s’han dedicat a boicotejar la campanya del SÍ, enlloc de fer la seva pel NO. Per què no ho han demostrat que en són tants?, Per què justifiquen l’ús de la violència gratuïta? Això ens aparta definitivament. 

Puc entendre que estiguis orgullós d’Espanya, però que em desitgis mal, és un  pas despreciable. Abans hi cabia la possibilitat de pensar que al principi seria dur, però poc a poc, quan veíessin que la vida millorava, s’acabaria per acceptar. Ara, és difícil oblidar. Veiem el desig d’eliminar, de debastar.

Estem cansats que el govern central ens ignori. Que es pensin que poden treure’ns tot el suc any rere any. Estem cansats de ser els “putos catalanes”. Per un motiu o un altre, el fet és que sou a casa nostra! Tenim dret a ser tractats amb respecte.

Això no va de si ets de Barcelona o de Sòria. Això va de democràcia. Espanya és un país artificial que es va crear per la força (altre cop la força). I del cop d’estat de Franco, encara queden tots els descendents que segueixen als mateixos càrrecs. Això va de què més de mitja Espanya no es desenganxa del feixisme i no es desenganxa dels corruptes, ni dels mites, ni de les mentides que van creant contra nostre. I sí, estem cansats. Per això volem marxar. Si el govern hagués estat capaç d’asseure’s a dialogar, haguessin parlat de les condicions econòmiques, però ara si s’asseu a parlar serà de la independència i cap mena d’ajuda més per part nostra.

I tan corrupte està tot, que fins la monarquia és parcial, a sobre de ser monarquia, que ningú l’ha votada. Un rei que ha tingut una vida fàcil i regalada, que no s’ha molestat en conèixer a qui governava. Un titella del partit popular, que troba bé enviar més violència a sotmetre de nou.

Vaja, si fóssiu mestres, què malament se us donaria amb els alumnes. Si fóssiu pares, us en traurien la custòdia! 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s