El miracle de la vida al laboratori

El veritable miracle de la vida el fan les plantes al planeta Terra. Transformen la matèria inorgànica en orgànica amb l’única ajuda de l’aigua i el sol.

La vareta màgica d’aquest procés és una substància familiar, però poc reconeguda i en conseqüència en perill d’extinció: la clorofil·la.

La gran notícia és que a un laboratori dels Estats Units, han conseguit reproduir el procés de la fotosíntesi de forma artificial.

No sé si alegrar-me o espantar-me. Si es pot fer artificialment la matèria orgànica, acabarem vivint en deserts tecnològics perquè haurem exterminat les plantes?

Vull fer esment aquí d’una pel·lícula americana, estranyament traduïda a l’espanyol amb el nom de “Naves misteriosas“, quan l’original era “Silent running“, (cursa silenciosa) amb Bruce Dern com a protagonista.

No va d’ovnis. Uns quants astronautes científics s’han de desplaçar en naus especials a la zona entre Júpiter i Saturn. Aquestes naus tenen la particularitat de ser grans boscos, que ells anomenen florestes. I han d’estar allí, perquè la humanitat per fi ha fet el que sempre es tem que faci, carregar-se l’atmosfera i la vegetació. I com que tot està contaminat, han d’anar milions de quilòmetres enllà amb les florestes, com a reserevori per quan es redueixi la radioactivitat terrestre i puguin tornar a repoblar el nostre meravellós planeta.

A cada nau hi ha uns quatre tripulants i s’encarreguen de mantenir viu el petit bosc. Bruce Dern, és un d’aquests homes, especialment enamorat d’aquella vida que guarden amb tanta cura.

El problema ve quan des de la Terra diuen que han resolt el problema i que la radioactivitat s’ha reduït de forma suficient per tornar a repoblar el món sense necessitat de les florestes. Reben ordre de destruir-les i tornar a casa.

Bruce no pot destruir la seva petita selva i aquí comença el seu calvari, la seva desesperació i la seva bogeria.

Bé, doncs, la notícia de primer, em va resultar meravellosa. Vaig pensar, es podrà acabar amb la fam al món! Ingènua, oi?

El cert és que és un descobriment equiparable al dels estudiants de la Pompeu Fabra (aquí hi podeu accedir), que han aprofitat part de l’energia de la fotosíntesi per convertir-la en energia elèctrica. Han dissenyat uns testos que permeten carregar un mòbil o generar senyal de wifi i això només és el començament.

La unió de les dues idees és el que primer vaig pensar. Si uns fan la funció clorofíl·lica al laboratori i els altres aconsegueixen energia de les plantes, el planeta està salvat! per tal que sigui cert aquest somni, cal dirigir els esforços, les noves indústries, el disseny de les cases i parcs, els transports, l’ocis,… cap a aquests dos grans descobriments.

Però ara trobo a faltar un tercer descobriment. Que el sentit humanitari i solidari de les persones estigui en consonància amb la magnitud d’aquestes troballes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s