Com és que no ho volíem fer?

Parlo amb coneguts, amics implicats, amics desesperats, familiars unionistes,…i comprovo que els independentistes encara anem de puntetes, com si haguessim de demanar perdó per voler la independència. I veig que els unionistes encara no s’adonen que el veritable perill és seguir on estem i anant bé, com estàvem.

Es tracta de veure el vas mig ple

S’haurà fet més o menys malament, més o menys bé, però el procés cap a la independència és un camí sense tornada. I ha demostrat quina classe de gent governa Espanya i la quantitat de vots que té. Només això, hauria de ser suficient per dir “me’n vaig”.

No hi ha salvació possible per a Espanya. Viuen un segle i mig més enrere. Són la vergonya d’Europa i ho sento pels espanyols que saben que és així.

Només aconseguint la independència podrem demostrar que era el bon camí. I diran alguns, “com és que no ho volíem fer?”

Cal més paciència? Tindrem més paciència. Però no hi ha retorn. Les injustícies, tergiversacions, atacs a la cultura, els nostres avis i àvies, polítics, representants civils, la corrupció inacabable, les invencions i provocacions constants, només fan que empènyer cap endavant!

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada