Parlo amb coneguts, amics implicats, amics desesperats, familiars unionistes,…i comprovo que els independentistes encara anem de puntetes, com si haguessim de demanar perdó per voler la independència. I veig que els unionistes encara no s’adonen que el veritable perill és seguir on estem i anant bé, com estàvem.
S’haurà fet més o menys malament, més o menys bé, però el procés cap a la independència és un camí sense tornada. I ha demostrat quina classe de gent governa Espanya i la quantitat de vots que té. Només això, hauria de ser suficient per dir “me’n vaig”.
No hi ha salvació possible per a Espanya. Viuen un segle i mig més enrere. Són la vergonya d’Europa i ho sento pels espanyols que saben que és així.
Només aconseguint la independència podrem demostrar que era el bon camí. I diran alguns, “com és que no ho volíem fer?”
Cal més paciència? Tindrem més paciència. Però no hi ha retorn. Les injustícies, tergiversacions, atacs a la cultura, els nostres avis i àvies, polítics, representants civils, la corrupció inacabable, les invencions i provocacions constants, només fan que empènyer cap endavant!