No fa gaire vaig confesar a una companya, que quan passo per un parc, m’agrada tocar els arbres i que sento com si en fer-ho, em comuniqués amb ells. Amb tots ells, perquè es comuniquen per les arrels. I penso que em fan companyia. Em va mirar una mica com dient, “no estàs bé”, però després, una altra amiga em va passar aquest vídeo i vull compartir-lo:
