Un sophos que no és savi

Aquesta residència per a gent gran, Sophos (que vol dir saviesa), que presumeix de tants serveis, en realitat, no els té. I parlo d’aquesta en concret, perquè la pateixo.

Fills adolescents que requereixen atenció, horaris i pluriocupació per mantenir la família, requeriments físics per grau de dependència, obliguen molts familiars a portar els seus avis a una residència, ja que l’atenció que requereixen en alguns casos és deficient d’intentar fer-la a casa.

En aquest centre, hi ha una infermera i una animadora (de sociocultural, caldria discutir-ho), que a més a més, no pot atendre les dues plantes.
El metge no està cada dia. I té el costum d’atipar de medecines perquè no l’hagin de molestar, enlloc de tractar la causa del símptoma.
La fisioterapeuta, no pot encarregar-se de tots els ancians. És difícil de localitzar.
Que jo sàpiga, no hi ha l’educador social, ni el farmacèutic, del que fan gala al seu anunci.
La psicòloga tampoc pot atendre tots els ancians que ho necessiten.
La rehabilitació inclosa en el preu, és fictícia. No es fa caminar a les persones que tenen dificultat i acaben totes en cadira de rodes. Amén de com se’ls inflen les cames durant el dia, per no tenir suficients butaques per aixecar les extremitats. I encara que tinguin altres solucions aportades pels familiars, com tamborets addicionals, no les fan servir.
Els productes d’higiene, que diuen inclosos en el preu, els he de comprar jo, igual que gran part de la medicació.
Hi ha gent gran que han presentat hematomes enormes en braços i cames, i ningú ha sabut donar explicacions. No són hematomes causats per medicacions. Són cops.

El dinar és avorrit i insípid. Rutinari, poc seductor.
Se’ls pressiona a l’hora de menjar, posant-los els tres plats a taula, però no se’ls pot ajudar a tots, per la qual cosa alguns deixen de menjar els primers i els segons, per embotir-se les postres que els vénen més de gust i així puguin retirar la taula. En resum, no s’alimenten bé.

Jo sóc del parer que cal pagar adequadament a les persones que treballen amb gent gran. I per adequadament, vull dir considerablement, perquè és una feina que s’ho mereix.
Que no se’ls ha de pressionar adjudicant més pacients dels que poden portar.
Però se’ls ha d’exigir vocació i professionalitat. Moltes persones que treballen allí la tenen, malgrat les condicions, però n’hi ha que fan por.

Imagino que com aquesta, ha d’haver-hi moltes altres residències. Doncs hem de canviar-les. No pot ser que es tracti la gent gran amb presses, esbroncades i humiliacions. 

Som nosaltres mateixos d’aquí a uns anys, si tenim la sort d’arribar tan lluny.

Hem d’humanitzar les residències de gent gran i pagar bé els seus treballadors.