Mirant el passat, comprovo l’error d’allò de “deixa’l dir que són bestieses”. Això seria vàlid en un país on el nivell d’ignorància fos mínim. Però no en aquest que ens imposa la seva força. La bona educació ens fa cedir terreny davant la maldat, perquè la maldat no entèn de compasió, ni de raonament.
Crec que s’ha deixat que la gent cregui que ser independentista és odiar Espanya, és ser violent, que és voler mal als veïns, que és desitjar que marxin els immigrants o qualsevol altra idea que han venut de franc aquells que no saben dialogar.
Hem de canviar aquesta idea nascuda en l’odi i l’enveja de l’imperi. La unitat d’Espanya és una falàcia i ho hem de mostrar de forma clara per a aquells que no es molesten a analitzar, que obren la boca amb els ulls tancats a la pluja de mentides que els convé escoltar. Els còmodes, els egoistes.
Ho comparo com aquell borratxo que no vol saber que s’està enverinant i s’inventa mil excuses per seguir amb el seu vici. Les 
evidències són clares, però el seu cervell necessita la mentida. Doncs hem de trobar la manera de fer-li obrir els ulls. Aquesta és la nostra tasca ara. L’independentisme està arrelat. Cal fer-lo créixer amb els espantats, els cecs i els covards. Si només queden els que de debò “volen estar borratxos”, els que de debò pensen a exterminar, imposar i discriminar, la batalla estarà guanyada.
Recordem Einstein: “El món no està en perill per les males persones, sinó per les que permeten aquesta maldat”
You must log in to post a comment.