Entre músics i lluitadors

El dia 15 de març, abans del viatge a Madrid per reivindicar que l’autodeterminació és un dret, vaig tenir el plaer de compartir una estona amb un company d’estudis i un músic vingut de lluny.

Salvador Brotons i Martins Brauns de Letònia, que va venir amb la seva esposa Juta i el seu nét Henry, també músic i aficionat al jazz.

Ambdós mestres són compositors i directors de renom.
Una hora i mitja de compartir sentiments musicals i democràtics, en un lloc emblemàtic que respira història, com és el Palau de la Música.

Només qui viu una situació semblant entén tan ràpidament el que sentim. Letònia absorbida per la URSS va aconseguir la independència de forma quasi automàtica, perquè feia poc temps que havia passat. El món encara tenia memòria d’una Letònia independent i lliure. Per això ens costa tant a nosaltres fer-los veure que es tracta pràcticament del mateix.

A Letònia el llenguatge oficial és el letó, el rus, ja no ho és, però tot i això segueix ensenyant-se i practicant-se, perquè no hi ha barreres al coneixement.

Brauns és compositor de bandes sonores, adaptacions per a cors i director d’orquestra. Seva és l’afirmació “la música pot ser l’única manera de combatre”.
Actualment se centra en el món coral, del qual us deixo aquí una mostra de la versió catalana del “Saule, Perkons, Daugava” (Ara és l’hora), dirigida per Esteve Nabona. Aquest tema es va convertir en un himne a Letònia i cada any 5000 grups corals l’interpreten. A la gravació que d’aquest tema van fer a Barcelona, Martins va venir per primer cop a la nostra ciutat.
L’Orfeó Jove del Palau ens fa arribar la seva composició amb una adaptació d’un poema de Martí i Pol.

ARVE Error: id and provider shortcodes attributes are mandatory for old shortcodes. It is recommended to switch to new shortcodes that need only url

El nostre Salvador Brotons, és director i compositor. Ha fet un gran nombre de simfonies, ha estudiat i viscut molts gèneres, des de la música sacra, fins els musicals, passant per les sardanes. Manté l’activitat de director de l’orquestra simfònica de Vancouver, on va estar vivint quinze anys. Actualment ha tornat a instal·lar-se a Barcelona de forma permanent, i gaudeix de l’ensenyament de composició i direcció d’orquestra a l’escola superior de música ESMUC, a més a més de dirigir la Banda Municipal de la ciutat comtal.

En destaco la seva obra simfònicacoral “Catalunya 1714”, de la qual podeu escoltar un fragment en aquest enllaç de TV3 a la carta i aquí a sota teniu una de les seves composicions simfòniques, concretament “Mundus noster”, la número 5.

ARVE Error: id and provider shortcodes attributes are mandatory for old shortcodes. It is recommended to switch to new shortcodes that need only url

I com deia, és fàcil entendre’s amb qui ha viscut la teva situació. Martins va néixer en una Letònia lliure i aviat va viure la seva ocupació. Sap de què parlem aquí a Catalunya. Entén que l’ocupació no és una bona manera de fer amics. I si al principi va ser dur, ara estan molt orgullosos de ser nació independent i ens fan costat. Moltes gràcies Martins, moltes gràcies Salvador.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada