No tenim por. No teniu poder.

Fa molts dies que no paro pel blog. I no és que no tingui res a dir. El despertar del jovent, les reaccions per bloquejar-los, el tractament violent i abusiu de la policia, són temes que poden omplir un llibre.

De tot el que ha passat es treu en resum la conclusió més que sabuda, que el poble té a les mans poder ser el que desitgi. I desitja INDEPENDÈNCIA. Perquè és la manera més clara i ràpida de resoldre la crisi econòmica.

Espanya caurà. És inevitable. La qüestió és, ens arrossegarà amb ella o podrem separar-nos abans i en conseqüència ajudar-la? Perquè els governants són tan superbs, que segur que diuen allò de “si no pots ser meva, no seràs de ningú“.

No hi ha problema econòmic, no hi ha crispació, només hi ha aquest tarannà imperialista que ho vol doblegar tot. Aquest imperi que s’ha anat empetitint i no s’adonen que no és per culpa dels altres, sinó d’ells mateixos. No han sabut respectar i per tant, els pobles s’han marxat de les seves urpes. El nostre problema és que no tenim un oceà al mig, però mira, els catalans som capaços de crear-ne un, si així aconseguim la independència. De moment van arribant les onades d’un tsunami determinat a no aturar-se.

El que no podem fer és caure en les trampes que ens posen, que són moltes. Sabem i tenim clar què volem. I res ens desviarà d’aquí.

Ara que tenim els joves desperts i actius, organitzats i valents, això té un altre color. Orgull d’aquest jovent. Si mai hi ha hagut pas enrere, ara n’estem fent endavant!

No ens aturem perquè no hi ha volta enrere. No ens aturem perquè estem segurs del que ens convé. I des del principi ens hem deixat arrossegar per allò de “deixa’ls estar, que no saben el que diuen” o “amb aquesta gent no es pot discutir”.

Aquest és i està sent el nostre error. Deixar que multitud de gent espantada s’ompli el cap amb els relats de crispació, de trencament social, de supremacisme manipulat. Deixar que diguin bajanades pensant que la població general té el suficient criteri per adonar-se’n, no és bo. Molta gent ha estat absent de la política. Només això, ja és símptoma de desinformació i és molt fàcil portar-los cap a la por i d’aquí a allò de “jesusito, jesusito, que me quede como estoy”.

No podem deixar que segueixin creient que som l’enemic, que és el que no paren de fer des del govern central. Hem de prendre-hi part en això, demostrant que una república independent catalana, no apartarà ningú que visqui i treballi per Catalunya, vingui d’on vingui i parli com parli. Només es demana respecte per la cultura de la terra.