Esperança i voluntat

Hola de nou, fa moooolt de temps que no paro per aquí. Això vol dir que paro per altres llocs, perquè n’hi ha molts i no penseu que van descoordinats. Tot al contrari. Torno a la situació de Catalunya. El món sap on som, però com tot, els importa poc què ens passi mentre no els toqui la seva economia.

Espanya segueix instal·lada a l’imperialisme. No entén que Catalunya és una nació, que és progressista, que té dret a marxar per deslliurar-se del llast de la mala gestió del regne, que no volem rei, que volem autoabastir-nos, que tenim una escala de valors diferent i la volem utilitzar sense retallades, que la llengua que ens volen impedir parlar, és la nostra.

I per altra banda els partits catalans segueixen fent mal. ERC no col·labora i en canvi demana col·laboració. Han demostrat ser incoherents en tot allò que han proposat. L’hemeroteca és testimoni de totes les seves incongruències. JxCat segueix també amb el fangós PdCat. En Mas ha acabat el període d’inhabilitació. Aragonès ha muntat una taula de diàleg amb l’estat

espanyol, pel seu compte i no sabem què ha promès a canvi. De moment, tot ho fa de forma gratuïta. Ni ha aconseguit alliberar els presos, ni que es parli d’autodeterminació. És una manera molt estranya de lluitar per la independència.

Tampoc varen donar suport al lloc de diputat del president Torra. Una traïció que costarà d’oblidar. En conseqüència es proposaran noves eleccions autonòmiques. Que tot apunta al que ja és evident, el desig innombrable de guanyar-les per part d’ERC i llavors, seguir en una autonomia.

PERÒ, tot i això, una cosa no canvia. El poble segueix volent la INDEPENDÈNCIA, com més aviat millor. Aviat anirem a Perpinyà a recolzar en Puigdemont. No se sap la llista de candidats de JxCat, però també hi ha altres partits que en trauran beneficis. La CUP, si demostra sentit comú pot guanyar llocs al Parlament. Però la CUP hauria d’entendre que una cosa és governar per a uns centenars (amb assemblees i votacions constant) i l’altra és governar per a 7,5 milions de persones. Sí que la tecnologia ens permetria participar individualment a les preses de decisions i és un camí que qualsevol partit ha de prendre a hores d’ara, però de moment no és així. La CUP hauria de replantejar-se que ser estricte, acaba cansant perquè no deixa caminar.

Sé que sou pocs els que em llegiu, però transmeteu si us plau que definitivament és el poble qui ens traurà d’aquesta inactivitat.

El poble fem la nostra feina. Sense dubtes, tornarà un 1 d’octubre, però no hi haurà polítics que l’aturin aquest cop.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada