Fa anys que penso en la jubilació. Ja sigui perquè en tinc ganes (fa quaranta-dos anys que cotitzo), ja sigui perquè ho veig en altres persones properes.
Fins i tot vaig escriure al govern perquè es plantegés “utilitzar” els jubilats per a més tasques socials, voluntàries, a temps parcial i organitzades.
Acabar de treballar en la feina que ens ha portat fins aquí, és una fase prèvia a poder fer allò que ens agrada de manera lliure, altruista i agradable. Per això estic a favor de la jubilació activa. Però caldria organitzar-la més. La Generalitat hauria de plantejar-se un “Departament”, per posar-li un nom, on es treballés en la formació de jubilats.
Oblidem jubilar-nos per no fer res o per fer encàrrecs als fills, que està bé, però en alguns casos, no són necessaris. Els fills han de buscar també, la manera d’organitzar les seves vides. I els avis poden ajudar en activitats diferents. No es tracta només de tenir-los entretinguts amb activitats d’oci, que també, però poden fer més, com conferències sobre valors morals als joves, perlar d’oficis que es perden, ajudar a inculcar una alimentació sana, mantenir viu el passat amb les experiències que els van fer aprendre, acompanyar gent més gran en la seva soledat, participar en tasques de control ciutadà, informar de llocs que necessiten manteniment o neteja, difondre activitats formatives per a gent gran i fins i tot, impartir-les i queda obert el camp per a més suggeriments.
Hi ha tantes coses que es poden fer amb un col·lectiu voluntari jubilat actiu! Però caldria dissenyar programes que canalitzin aquesta bona voluntat, ja sigui per barris, per períodes concrets de la nostra 
vida social (dies festius especials, vacances,…). No pretenc que es tregui la feina a ningú, però potser podríem donar un cop de mà als professionals que de vegades es veuen desbordats. Tots sabem que no ajuda qui vol, sinó qui està preparat i a això em refereixo. Tenir bones intencions està bé, però cal saber com funciona el lloc on les volem aplicar. Per això, la proposta de la formació de jubilats, que també donaria feina a jubilats o no.
També tindria una altra lectura, la d’apropar el jovent amb les persones grans, ja que podrien intervenir en algunes tasques escolars. Moltes vegades, els col·legis no poden contractar tot el que voldrien per 
ensenyar sobre una matèria. Segur que molts jubilats anirien de gust a fer alguna xerrada o senzillament col·laborar en vigilar el desenvolupament d’una sortida, per exemple. I per a això, cal estar preparats i conèixer el centre i els seus professionals. Algú que preparés aquests jubilats “especialitzats en escoles”, faria que realment la seva intervenció fos positiva i efectiva. I com això, fer altres “especialitats per a jubilats”.
És una idea.