Moltes vegades els mercats parteixen d’una premissa que sembla raonable però que pot convertir-se en una trampa: «Això no funciona perquè la gent no ho escolta, no ho mira o no ho compra». I, a partir d’aquí, deixen d’oferir-ho. I és que només els mouen els guanys ràpids.
La pregunta hauria de ser una altra: i si no és que la gent no ho vol, sinó que encara no ha tingut l’oportunitat de descobrir-ho en una forma prou bona?
La història de la cultura està plena d’obres que, en principi, no encaixaven en els estàndards del moment i que, tanmateix, van trobar el seu públic. Bohemian Rhapsody, per exemple, trencava moltes convencions de la música popular: una cançó extraordinàriament llarga, sense una estructura convencional i amb una combinació d’estils que difícilment hauria sortit d’un estudi obsessionat únicament amb reproduir allò que ja funcionava.
Això no significa que qualsevol cosa diferent sigui bona ni que la qualitat garanteixi l’èxit. Significa una cosa més senzilla: si només oferim allò que ja sabem que agrada, reduïm les possibilitats que aparegui allò que encara no sabem que pot funcionar.
Els mercats haurien de tenir també la vesant educativa d’oferir alternatives: temes diferents, més elaborats, més arriscats o simplement de més qualitat, i donar-los prou temps i visibilitat perquè el públic pugui descobrir-les. És com començar a llegir un llibre i no passar de les dues primeres pàgines. Pot ser que ens estiguem perdent una gran història.
Aplicat a l’educació, no podem dir: «Això als alumnes no els interessa, per tant no els ho ensenyarem». Si féssim això, probablement els ensenyaríem només allò que ja sabem que els agrada i els privaríem de bona part de la cultura, del coneixement i de les experiències que podrien ampliar-los l’horitzó.
La classe no la poden dirigir els alumnes, perquè és qüestió d’experiència i, evidentment, la seva s’està creant. Si només tasten un sabor, no podran ser experts en cuina, per dir-ho d’alguna manera.
Educar no és només satisfer interessos; també és despertar interessos que encara no existeixen. Si només mirem per un tub ens perdem quasi tot el paisatge.
I potser la societat hauria de fer una cosa semblant: no limitar-se a donar al públic allò que demana, sinó oferir-li també allò que encara no sap que li pot resultar positiu.
