Com aprendre sense perdre el rol humà de guiar i acompanyar?
Un ganivet, un coixí, una calculadora, una televisió o la intel·ligència artificial (IA) poden ser eines o recursos fantàstics per a l’aprenentatge, però el seu ús sense
supervisió pot portar a comportaments erronis, passius o esbiaixats. El repte és integrar-la com un complement, no com a substitut. Cal mantenir el paper dels pares i professors com a guies, motivadors i filtres crítics.
D’una IA podem obtenir respostes en segons, però no és l’objectiu principal, que sí que ho és el fet de formar persones capaces de raonar, qüestionar i investigar.
Algunes propostes que se m’acudeixen per utilitzar la IA com a eina a classe, serien:
Buscar els errors.
Demanar a la IA que redacti un text (un relat, una biografia, un resum històric…) amb errors intencionats, de gramàtica o de fets. Els alumnes han de detectar-los, cercant a internet, per contrastar-los amb fonts fiables i justificar per què són incorrectes.
Cadena de pistes
Fa temps a la televisió hi havia un concurs de cultura que plantejava la «superpregunta«, que era buscar una resposta a través de lligams entre fets diferents,
creant una seqüència d’informacions interconnectades. Cada pista condueix a la següent, i la resposta final només s’aconsegueix si es comprèn tota la cadena.
Concurs de preguntes i respostes
Fer un concurs de preguntes i respostes interessants i plantejar-les als alumnes de manera que identifiquin la resposta adient i la justifiquin.
Joc del “sí o no”
Aquell joc que fèiem quan anàvem d’excursió, de pensar un personatge o una història estranya, i s’havia d’endevinar qui era o què havia passat, fent preguntes que només es poden contestar amb un sí o un no o no és rellevant!
Arguments i contraarguments
Cal demanar que la IA doni arguments a favor d’algun tema i els alumnes trobin els oposats.
Sempre sota vigilància
La IA pot ajudar el professor a adequar cada sistema a l’edat o nivell corresponent, de forma ràpida. Però el professor ha de guiar l’alumne, però sempre caldrà:
-
Fixar límits clars: la IA és una guia, no fa la feina completa.
-
Ensenyar a preguntar: la qualitat de la resposta depèn de la qualitat de la qüestió.
-
Verificar: que sempre comprovin fonts, dates i coherència.
-
Afegir les seves opinions: demanar que l’alumne ampliï, modifiqui o justifiqui el contingut.
Respecte, no por
No se li ha de tenir por a la IA, però sí que cal tenir-li respecte. És cert que, per exemple, la calculadora ha fet perdre agilitat de càlcul mental a molta gent, però no és per culpa de l’estri, sinó de la seva utilització abusiva i errònia. Però, ha permès que els alumnes aprofundeixin en temes més complexos, que d’altra manera no haguessin conegut.
També és cert, que la IA és un instrument molt més potent, que pot anul·lar l’esforç dels joves en moltes matèries, fent que el cervell entri en una mena de letargia i mandra per resoldre les situacions quan es troben sense la seva utilització. Pot acabar convertint-se en una “calculadora d’idees” que mata la curiositat i la creativitat. Per això no se’ls pot deixar sols, sinó que se’ls ha d’acompanyar.
La IA no ha de substituir la tasca dels educadors, sinó potenciar-la. Si l’utilitzem com a detonant de la recerca i el pensament crític, aconseguirem alumnes més autònoms i capaços. El secret és fer que la IA sigui el punt de partida, no la meta final. Això vol dir posar més reptes a l’abast, exigir més, i revertir la tendència a rebaixar el nivell “per facilitar la vida a l’estudiant”, que ha contribuït al fracàs escolar.
Sense esforç no hi ha aprenentatge i justament la IA fa aquesta oferta. Per això és més important que mai l’acompanyament educatiu per part dels pares i professors. Crec que justament ara, és quan més s’ha de valorar la seva tasca i quan més els necessitem, o caurem en un forat negre de banalitat.
Afegeixo un vídeo del canal «El robot de Platón», que és molt interessant: