Què passa si un es posa un mocador vermell? Res. Ningú el relaciona amb la lluita contra la SIDA. I si en porta un de negre? Ningú el relaciona amb la lluita contra el terrorisme. Una camisa rosa? Ningú pensa en la lluita contra el càncer de pit. Però si et poses un jersei groc! Ah! El moviment independentista agafa forma amb tota claredat. Això ho hem d’agrair a la seva malaltia de voler-nos enterrar, sense saber com fa el dit, que som llavors.
Els porta a fer el ridícul i a consolidar més el nostre moviment. Gràcies a aquesta paranoia seva, el groc s’ha convertit en la representació del sentir català independentista. No fa falta que sigui un llaç, qualsevol taca groga delata la germanor entre la gent que el porta. Els plàtans, les llimones, els submarins dels Beatles, els girasols, els contenidors de vidre, les armilles dels treballadors dels ajuntaments, les emoticones, els canaris, la pasta italiana, els uniformes d’algun club de futbol, el blat de moro, els taxis, els “minions” i fins i tot el sol, ens representen!
I ho demostra la ràbia amb què alguns fan el comentari despectiu de “otro con el lacito”, impotents per aconseguir que ens rendim.