La granota que va bullir

Hi ha un conte que parla de dues granotes que van caure, cadascuna a una olla. La primera va caure a l’olla on l’aigua ja bullia i va saltar com un coet cap a fora.

La segona en canvi, va caure a una olla amb aigua tèbia i s’hi va quedar.

Però l’olla era al foc i mentre ella es creia que estava prenent possessió d’un nou basal d’aigua, les brases van anar escalfant el pot i tot el que hi havia dins.

Sense adonar-se, la granota va morir bullida perquè no es va adonar del canvi gradual de temperatura.

Igual passarà amb la nostra república. Estem encesos, estem en acció i a poc a poc, el concepte, la idea, anirà arrelant a les ments més dures. I ja no semblarà una amenaça, que mai ho ha estat, sinó una nova etapa amb més possibilitats.

Hem de ser com el venedor constant, pesat, repetint les qualitats i bondats del producte. Mostrant el que es perden si no compren. La tossuderia, les gotes d’aigua que cauen inalterablement sobre el mateix lloc de la roca, acaben per fer la seva feina.

I gaudir, gaudir de la companyia dels que ens hem embarcat en aquest viatge. De les reunions per mostrar el nostre sentiment, de les accions ciutadanes grupals, del naixement de noves idees, de la meravellosa organització del poble determinat a aconseguir el gran somni.

No deixem mai de lluitar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s