Dignitat i lluita pacífica

Avui he pujat a Montserrat a participar en el mosaic per l’alliberament dels presos polítics.

JORDI SÁNCHEZ – LLIBERTAT

JORDI CUIXART – LLIBERTAT

ORIOL JUNQUERAS – LLIBERTAT

JOAQUIM FORN – LLIBERTAT

Ha estat emotiu, ha estat un moment de compartir lliurement allò que pensem. Perquè no oblidem que ens prohibeixen pensar.

En el meu viatge a Brussel·les, el nostre autocar va ser, com segurament molts altres, el lloc de naixement d’uns llaços especials, entre viatgers especials.

Vàrem fer el nostre petit mosaic a la plaça de la concentració a la capital belga. Fet amb fulls de color groc i amb el missatge:

“We want catalan republic. We’ll never surrender”

Avui l’hem tornat a muntar a Montserrat. L’he pujat, perquè molta gent ens havíem quedat sense poder participar activament del mosaic principal i he pensat que seria com un premi de consolació, per a aquells que vàrem arribar tard a enviart el correu dient “SIIIII, vull participar!”

Que quedi clar que quan em diuen, “ho tenim ple”, no em sento gens malament en aquests casos. Hem dóna coratge i m’omple d’orgull com a poble, saber que hi ha tantes persones que volen ajudar i aportar el seu granet de sorra en aquesta lluita desigual.

He pujat les fotos a un parell de grups de telegram i les he enviades a algunes CDR.

La decepció ha arribat molt ràpidament. M’han contestat dient que no serveix per res que fem aquestes coses. I he pensat, com si les coses que fan ells, servisin de res amb un govern dictador i una europa sorda.

Així que amb honor, penjo aquí el “minireportatge fotogràfic” d’un matí de sol a Montserrat, que s’ha omplert de la dignitat de molta gent amb esperança. Moltes gràcies a totes i tots aquells que hi heu participat i us demano que si teniu més imatges i voleu, les podeu compartir al meu blog.