No estic cridant cap lluita armada. No estic dient que siguem violents. Però sí que estic demanant que siguem més determinats, dignes, participatius i orgullosos. Que no anem com si estiguéssim fent un delicte, que és el que diuen els del 155.

Exigeixo als nostres polítics que prioritzin el que hem demanat el poble a les urnes. No vàrem votar aquest o un altre partit. Vàrem votar REPÚBLICA. I això és el que heu de defensar fins les darreres conseqüències, com ho vàren fer i ho segueixen fent aquells que estan a la presó o a l’exili. Voleu fer que el seu sacrifici tingui un fruit? Doncs no els deixem allí per res! Feu la vostra feina.

Actuant sempre per no contradir el 155 ens estem ofegant nosaltres mateixos. El 155 és com un virus que muta. Intentem encaixar en les seves exigències i no ho aconseguirem mai. Hem de trobar la manera de ser TOTS indisciplinats i que no puguin amb NINGÚ. No podem estar fent allò que en diu un govern que no reconeixem, uns dictadors que no volen escoltar-nos.

Cada cop que criden algú a declarar, hauríem de ser allí, MILERS de nosaltres. Tenim feina, tenim família per atendre, tenim activitats per fer, però HEM DE POSAR A LA NOSTRA AGENDA AQUESTA NOVA ACTIVITAT. LA REPÚBLICA ENS NECESSITA.

Poble català, em pregunto si els polítics, com humans que són, estan cedint a les pors perquè el seu poble s’adorm.

Em pregunto si la seva inactivitat no és un missatge amagat demanant-nos a crits que sortim a recuperar el que és nostre.

VÀREM VOTAR DOS COPS I VÀREM GUANYAR DOS COPS. NO PODEM DEIXAR QUE ENS TREPITGIN.

POBLE CATALÀ, DESPERTA!

És un tret molt característic d’aquesta terra, esperar que l’empatia dels demés entenguin el nostre neguit. I el món no belluga d’aquesta manera. Si volem que ens escoltin hem de picar a la taula. Hem de cridar, hem de sortir.

No resoldrem res des de casa, veient les notícies i posant-nos de malhumor.

Per pocs que sigueu aquells que llegiu aquestes paraules, a les vostres mans està canviar d’actitud i fer canviar qui teniu al voltant.

Es tracta de manifestar-se constantment. Porteu el llaç a tota la vostra roba, a la bossa de mà, a la carpeta. Poseu-vos la bufanda groga. Ompliu les finestres i balcons amb banderes catalanes. Parleu en veu alta del que estem fent. Digueu al món que sí, que penseu diferent, que NO voleu pertànyer a un país que us vexa constantment. Que voleu la REPÚBLICA.

Fem matemàtiques. 10 grups de 50, 12 grups d’aquests 500 i 50 grups d’aquests 6.000, sumen 300.000. Mobilitzats i coordinats. Disposats a anar allà on se’ns requereixi per dividir qui ens vol controlar. I mentrestant que els nostres polítics, vagin fent la seva feina. NO PODEM PERDRE.

El dia 1O es va veure el que podíem fer. Aquell dia EspaÑa va perdre. Aquesta és l’empenta que ens cal. És dur viure un 1O cada dia, però és més dur viure com una colònia sotmesa a EspaÑa.

HEM DE SER ELS SEGADORS! SENSE VIOLÈNCIA, PERÒ SEGADORS!

JA M’ENTENEU, OI?