Portar a l’extrem, per saber escollir

Una manera de saber quin és el bon camí, és pensar en quines conseqüències tindria a llarg termini, seguir-ne un o altre.

El camí de la república portarà a un estat democràtic on tots els catalans, que ho són, (no els nascuts a Catalunya que no estimen la terra i no els que vinguts de fora, se senten superiors,colonitzadors, i no es volen integrar), seran lliures.

Es votarà un partit guia, que per tot el que estem fent ara, ja pot comprometre’s a fer-ho bé, o sortirem igual contra qui no compleixi allò demandat. No caldrà mantenir una monarquia. Els impostos es revertiran a la població. I donada la cultura oberta i progressita del poble català, es milloraran totes les lleis i normes que ara discriminen.

Seguir pel camí de la monarquia i autoritarisme espaÑols, portaria a estar sota el lema “a por éllos“. Quan haguessin “anat per nosaltres” i estiguessim sotmesos, contra què anirien llavors? Perquè la seva política, requereix algú a qui atacar, com a maniobra de distracció.

Com ja està passant en alguns casos, la gent pacífica que surti al carrer per altres temes (Múrcia i el tren, els pensionistes,…), que ja no seria el tema català, rebrien igual tracte, iguals censures, igual desinterès per les seves accions. Deixarien de sortir a demanar i serien invariablement sotmesos i robats per un govern corrupte, arbitrari i sociòpata.

L’elecció és fàcil. I el drama no tan drama. Conviure en una península multinacional amb tot el que té de bo, seria la millor i més raonable manera de resoldre el conflicte.