No hem de demanar permís a ningú. Més aviat hauríem de demanar responsabilitats a qui ens va abandonar a mans del dictador Franco.
A Catalunya sempre hem anat més avançats. Va ser a l’est on va nèixer la lluita per la república. I molt abans, la nació catalana tenia història quan Espanya encara no havia nascut. El fet de ser pacífics ens ha dut a deixar que ens ocupessin. I tot i així, si haguessin estat capaços de demostrar que la ocupació respectava els nostres drets, que entenia la nostra cultura i que ens donava la mateixa importància com a ciutadans, ens haguessim integrat de bon grat. Tal és el tarannà català, que negocia sempre per la pau.
Però els talosos, envejosos i colonialistes, no entenen de respecte.
I un cop perduda la guerra contra els nacionalistes, se’ns va preguntar si volíem ser espanyols?
Això és el que duem ara al cor. I contra això no hi ha amenaces, ni imposicions, ni dni, ni tribunal suprem que ho canviï.
I encara que hem tardat 80 anys, ara us hem donat la resposta.
PER DIGNITAT: