Ahir vàrem cantar a la plaça de la República (antiga plaça del Rei). Globus grocs dels quals penjaven retrats dels Borbons cap avall.
Uns turistes em van preguntar. Els vaig explicar i em van somriure amb complicitat.
Va ser molt emocionant. Parlaments, textos plens de força i les cançons. Hi va haver com un resorgir, la renovació d’un compromís comú. No ens rendirem. No podem fer-ho. Massa gent va morir per aconseguir-ho. Ara “és cosa nostra”.
Ho hem de cantar en present. Hem de fer-ho nostre, ARA. No cantem per l’esperança d’un futur, perquè si ho fem així, és el que obtindrem, l’esperança d’un futur. Cantem-ho en present, perquè així és com es fa realitat.
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA I LLIURE
You must log in to post a comment.