Increíblement davant de la campanya de desprestigi de Catalunya com a nació, resulta que tenim molt a guanyar si ens separem d’Espanya. Tots ho sabem. Però no tots estem disposats a lluitar per aconseguir-ho.
Hi ha qui es deixa estimar. Està a favor, però no belluga. Ho veu lluny, ho veu difícil o vol el 100% de garanties de si es manifesta, serà per petar els dits i obtenir la República.
Hi ha qui diu també, que només es lluita quan no es té res a perdre. Tal és el tarannà humà del mínim esforç.
Però jo dic TENIM MOLT A GUANYAR, que també és un motiu de lluita. Una república sense paràsits reials, una nova forma de governar a partir de la col·laboració ciutadana. Un estat lliure per progressar cap a la pluralitat, la solidaritat, la tecnologia. Un país on s’estima la cultura de tota mena. Una terra que estima els éssers vius, implicada amb l’equilibri natural. Una nació que vol cuidar de les seves persones grans, facilitar el transport, educar integralment. I no ens deixen.
No és prou motiu per lluitar? A canvi de quedar-se al sofà, que es podrà obtenir? La continuació de la corruptela política, del robatori de la nostra feina, de l’enquistament de la monarquia evasora d’impostos i diners robats a nosalres mateixos.
De debò es pot pensar que val la pena no esforçar-se a entendre el català a canvi de seguir com estàvem o pitjor? No és gens intel·ligent.