Durant aquests dies de tancament, on pràcticament totes les cadenes de televisió i emissores de ràdio han parlat una vegada i una altra del mateix tema, la població ha adquirit una nova dimensió de coneixements.
Em resulta entre simpàtic i curiós escoltar les converses quan des de fa pocs dies, podem sortir al carrer. Tothom sap de tapaboques, de contagis, de mesures de protecció.
I em sembla perfecte. Llavors, m’agradaria donar més ales a aquesta situació. Està clar que si es vol, es pot educar a la població.
Aquells que diuen que si posen programes culturals a la televisió, ningú els veurà. S’equivoquen. La cultura entra amb constància, de vegades per avorriment, però el cas és que un cop ha entrat, és com una bola de neu. Una porta n’obre dues i així es va creixent.
EDUQUEM-NOS. No és cap sacrifici, és una diversió, és una millora, és creixement interior.
La televisió és més directa, pero la ràdio i els llibres també ens transporten a aquest món meravellós. No el deixem escapar.