De vegades cal patir uns dies, per evitar patir uns anys.

Aquests animalons tan simpàtics, què tenen a veure amb el terme emprat per designar els “trencavagues“?

Doncs, va ser en una vaga catalana, que l’empressari d’una fàbrica tèxtil, per seguir amb la seva producció, va anar a buscar treballadors al poble del costat i resulta que aquell poble es deia l’Esquirol. A partir de llavors va quedar establert aquest substantiu.

S’identifica així la persona que ocupa el lloc dels treballadors que estan fent vaga per forçar un pacte amb el patró.  Es pot entendre en temps de fam, quan un no té res més per mantenir la família. Tot i això, és un acte deslleial quan els obrers en massa es mobilitzen per millorar unes condicions dignes de treball. Tira per terra tot el seu esforç. De vegades cal patir uns dies, per evitar patir uns anys.

Els primers treballadors que es van declarar en vaga per crear els primers sindicats, van sacrificar el seu sou, el seu temps, el seu físic i alguns fins i tot la vida. Podem pensar que si no hagués hagut esquirols, els patrons haguessin pactat molt abans els canvis sol·licitats pels quals protestaven. Que es mobilitzaven “contra la injustícia de la llei”, que es mobilitzaven segons es miri, “il·legalment“.

Doncs això és el que fan els ciutadans catalans que no s’atreveixen a enfrontar-se amb el govern central. Els que no denuncien la violència per por a rebre-la, estan deixant que els que lluiten, l’hagin de patir. Els que els sembla correcte que ara s’inflingeixi la revenja de l’estat amb un article 155 imperialista, són els esquirols d’aquesta lluita. Més de dos milions de persones sortim al carrer per demanar respecte i justícia. I hem hagut de sortir al carrer perquè l’estat ens ha girat la cara, perquè no ens ha facilitat cap medi legal per fer-ho. Només hi ha un culpable i aquest culpable és l’odi, encarnat en un partit polític anomenat Partit Popular.

No pot ser que s’anomenin ciutadans aquells que ara es freguen les mans de gust, en veure que altres ciutadans seran condemnats per una justícia injusta.

Tots sabem que calen canvis, però la “legalitat” espanyola està tancada a cal i canto. No hi ha manera d’obtenir allò que es demana, sinó és per la mobilització pacífica. No es pot criticar res del que s’ha fet fins ara, perquè és conseqüència directa de la rància política del govern central.

Trenqueu el silenci. Sigueu fidels amb vosaltres mateixos. No pot ser que us sembli bé tota aquesta actuació feixista, aquesta manipulació dels medis, controlar escoles, atacar civils, empresonar persones que no han fomentat mai la violència. Els volem a casa!

Ha engarjolat els Jordis, també haurien engarjolat Gandhi. Aquest són els que defenseu. De debó podeu dormir tranquils?

No podeu estar a favor de gent que no sap convèncer més que amb la mà aixecada per esclafar. “Així, no!” Hauríeu de saber que per fer-nos sentir espanyols, primer haguéssin hagut deixar-nos sentir catalans.

Hi ha qui diu: “Anar contra la llei és el que té. Ara, no us queixeu”.

Jo li dic: “Reprimir un poble és el que té. Ara, estem aixecats”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s