Orgullosa de ser catalana

Sí, avui ens hem tornat a emportar una “mig esperada” decepció. Tot són giravolts en aquest procés, però sempre endavant.

I és que avancem més amb pas de formiga que am pas de gegant. Si ho haguéssim fet així, ja estaríem doblegats i ensarronats. A poc a poc, què poden fer? Anar tancant gent a la presó, sí, però davant dels ulls del món. I això va cansant. Hem de fer que es cansin de veure un país que es diu democràtic i que no para d’incomplir la llei. I tot i amb això, a foc lent, portem 3 mesos entossudits en una República que viu al nostre cor.

Perquè la legalitat és nostra. La legalitat està a les urnes i les vàrem guanyar. I ells s’estan saltant aquesta legalitat.

Però fixeu-vos, la major radicalitat que tenim a aquest petit i meravellós país nostre, és anar a tancar-se al Parlament i demanar que no es faci cap pas enrere.

Ens demanen calma i calma tenim, però també va bé una empenta controlada. I això s’està fent.

Per tot el que estem vivint, estic cada dia més orgullosa de ser el que sóc: CATALANA.

Tot i el cansament, tot i els desenganys, les mentides que ens aboquen des de Ñ, el poble es manté pacífic, determinat i alçat.

SOM UN GRAN POBLE! ENS HEM DE FER VALDRE!