Repasso els fets, tothom ho fa. Perquè estem preparant un nou 1 d’octubre. Perquè anem camí de la república independent catalana.
I m’adono del gran poble que és Catalunya. Veient les imatges dels Jordis del 20 de setembre. Més de 35.000 persones congregades i ningú va perdre els nervis. A contracor, perquè estàvem encesos, tots vàrem fer cas de la petició dels Jordis que ens van demanar de tornar pacíficament a casa.
On més passa això? Som un gran poble. Això seria impensable a qualsevol altra part de la península.
Seguim protestant, cada dimecres a la plaça de la República (antiga plaça del Rei), els divendres caminant pel barri gòtic. Innumerables accions musicals, passejades, balls, guarniment de llaços grocs, sardanes, mosaics, fent cims, globus que s’enlairen amb el crit del poble per la llibertat dels presos.
On més s’és vist això? Quin poble ha demostrat tanta saviesa i calma davant d’una repressió i odi com el que patim?
Què més vols Europa per reconèixer que no tenim res a veure amb la resta? Nosaltres aixequem torres humanes i celebrem el dia de la rosa i el llibre. Ells torturen animals i es trepitgen i insulten per agafar una verge de cartó.
Per què no ens ajudeu a sortir d’aquesta edat mitjana imposada?
Som un poble pacífic però fart d’aguantar la dictadura, l’arbitrarietat de la justícia, els insults i les mentides inventades per crear-nos enemics fins i tot dins de casa nostra.
A què espereu per reconèixer que la solució és separar-nos d’aquests que ens volen sotmesos?
La nostra arma seguiran sent les cançons, les senyeres en l’aire, les cassolades, si cal. No ens rendirem. Teniu un problema i teniu una solució. Feu servir el seny!