Ahir a economia, al passeig de Gràcia amb Gran Via. Ple i exultant. Van pujar a l’escenari alguns representants de grups que mantenen la lluita activa i pacífica. Tota Catalunya és un cel d’estrelles que brillen arreu. Hi ha gent que es reuneix cada dia, altres un o dos dies a la setmana, altres fan actes puntuals més grans i mensuals. Uns treballen des de casa, altres aporten les seves habilitats manuals per confeccionar material divulgatiu, la imaginació no té límits.
En fi, que qualsevol tasca que es mantingui en el temps ens ha de donar la victòria.
No només hem d’estar disposats a sortir i tancar carreteres si cal, sinó que hem de normalitzar aquestes tasques de memòria dels presos, de la voluntat d’aconseguir la independència i que els partits deixin de ser partits, per ser poble i anar tots a una.
I sí, aquells que critiquen els llaços, les flors, les trobades, els concerts, els mosaics, les torxes, … com van dir ahir en veu alta, POSEU-VOS LES PILES I PARTICIPEU DE TOTS ELS ACTES QUE PUGUEU.
Organitzar una tancada de país requereix molta feina prèvia, coordinació, poder de convocatòria, càlculs segurs de l’estratègia. Això no és fàcil de muntar. Requereix una logística complexa i cal tenir una data concreta, inalterable, definitiva. No dic que no s’hagi de fer, sinó que requereix més temps per preparar-se i cal assegurar una assistència elevada mínima, perquè fer un intent d’aquesta categoria i fallar, és molt pitjor que penjar llaços després que els hagin tret els unionistes.
Així que jo defenso TOTES les accions pacífiques i de desobediència civil que es puguin fer. I més que hem de fer perquè les forces d’ocupació es divideixin i es dilueixin. I acceptar pacíficament ser desallotjat d’un lloc per tornar a reunir-se en un altre. Ja que tenim la tecnologia, fem-la servir. Els primers desallotjats que passin la ubicació del nou lloc de trobada i així successivament.
Un poble amb aquesta voluntat no pot perdre. NOMÉS ENS QUEDA GUANYAR LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA. I serà aviat!
Amb la repressió que estem patint, amb el temps que ha passat, amb l’esquena que ens donen alguns líders, el POBLE SEGUEIX DEMPEUS.
El menys que es pot dir és ORGULL DE POBLE. Ho estem tornant a fer i aquest cop serà el definitiu! Seguim units.