Un 11 de setembre molt especial

Avui hauria de ser un darrer 11 de setembre on “supliquem” fer les coses amb el consens de l’estat espanyol. Amb el seu tarannà, poques possibilitats hi ha d’èxit.
Haguessin tingut un poble orgullós de ser espanyol a més de ser català, però ara només volem ser catalans. El despreci que ens mulla des de fa tants anys, ha arribat a fer-se insuportable fins i tot per a un català pacífic. Però seguirem sent pacífics…i tossuts.
I som a un punt on no podem fer marxa enrere. Si “sent espanyols” ens han tractat com ens han tractat, després de rebelar-nos, com esperem que ens tractin?
La seva primera acció serà desfer l’autonomia (que pel que feia, ja se la poden quedar), però després començaran amb la llengua, que és el que no han pogut entendre mai, des del seu altar imperialista. Les multes, els escorcolls, el robatori dels impostos,…en fi, que de debó val més continuar sols.
No he rebut mai cap invitació agradable per sentir-me espanyola.

ARVE Error: need id and provider