Cansats, sense haver dormit, ni prou, ni amb comoditat mínima durant dues nits, exaltats, tornem de Brussel·les. Plens de força i determinació com mai.
Els belgues es van trobar amb un poble educat que demanava pacíficament l’alliberament dels seus presos polítics. Ningú pot creure que no ho són presos polítics a hores d’ara. Estan tancats perquè el govern del PP té por de les seves idees. Si no, a què ve la seva insistència a assegurar-se que es sotmetran al 155, que és l’únic invent legal que poden aportar?
Independentment de les mentides sobre el nombre de seguidors que hi vàrem anar i de sobre si ens han pagat el viatge, que res és cert, ens vàrem plantar a un país estranger, a 1.800 quilòmetres de casa, sabent que el temps no ens acompanyaria (tot i que ens va fer costat durant la concentració), i sí, pagant-ho de la nostra butxaca i amb totes les incomoditats d’un viatge precipitat, per fer costat el nostre veritable president, en Puigdemont, i els consellers exiliats.
I per què aquesta por? Perquè no tenen paraules, ni raons per rebutjar aquestes idees. No troben altra argument que “porquè lo dice la ley”, la seva “llei”. I per què ho diu la llei? Serien capaços de contestar-ho? Perquè els convé tenir el poble amarrat. Perquè volen manar per sobre de qualsevol persona que els pugui posar arguments en contra, perquè no saben pensar. Estan adoctrinats i quan un està adoctrinat, no té recursos lingüístics per convèncer. Només el ploriqueig, la rebequeria i en aquest cas, les trampes i la força bruta.
I us diré més. Ells pensen ingènuament, que amb les votacions del 21D s’haurà acabat de sotmetre Catalunya en cas que surtin guanyadors. Però nosaltres sabem que no és així. Que no ens aturarem fins a aconseguir la nostra república i ara sí que volem que sigui del tot independent. El nostre temps és més llarg. Després de veure les seves argúcies negres i carregades d’odi, de sentir mentides podrides de rancúnia i enveja, de ser menyspreats fins al límit, ja no volem saber res d’aquesta gent ufana i superba.
I torno a puntualitzar, que en “aquesta gent” hi van el govern i els que el recolzen. Sóc conscient que hi ha molts espanyols que entenen la situació i amb ells hi cabrien altres sortides, però lamentablement, la realitat és una altra.
I ara, haurem d’anar a les presons a treure els Jordis, en Junqueres i en Forn.
TOTS a MADRID.
You must log in to post a comment.