Derrotes que són victòries

Ja no cal la faç per guanyar una guerra. La tossuderia i el poble dempeus, les millors armes.

Els catalans tenim fama de celebrar derrotes. La més sonada, l’11 de setembre de 1714. Ara, diran que celebrem d’1 d’octubre com una altra derrota.

Però el que no saben les ments encallades al passat, és que el que celebrem cada 11 de setembre, és la defensa de la nostra manera de ser, de la nostra terra, de les nostres passes endavant. Perquè no som els mateixos. I tant que no. Absorbim cultures i evolucionem. No ésbo quedar-se enrere. Celebrem derrotes que són victòries.

Així doncs, l’11 de setembre celebrem que la gent del poble va ser capaç de lluitar fins el final. Sense ajuda de ningú, pràcticament sense armes al davant d’un exèrcit ocupador, imperialista i poderós. Així doncs, com poden sentir orgull d’haver-nos conquerit?

No poden, perquè no ho van fer. Perquè 300 anys després, aquí seguim en peu de pau. Tossuts.

El 29 de setembre, vàrem aturar la vergonya d’haver de rebre els botxins de l’1 d’octubre. I no farem cas de qui digui que tirar avions de paper o pintura, fer cassolades o xiular sigui violència. Perquè la violència la pinten del color que els interessa. Nosaltres no hem fet mal a ningú. La violència va ser l’1O, i cada dia que va passar després. Un a un! I va ser contra nosaltres. El 29 de setembre el poble va ser digne. Qui digui el contrari s’equivoca.

L’1 d’octubre de 2017 vàrem marcar una nova data als nostres calendaris. Una data, que no hagués estat recordada si el govern espanyol no hagués comès l’error monumental de trepitjar-nos altre cop, però davant les càmeres de tota Europa. VÀREM GUANYAR! Però no ens hem cobrat la recompensa, encara.

Es creien amb el dret de la força i la força avui en dia cada vegada dona menys la raó a qui la utilitza.

L’1 d’octubre és una VICTÒRIA clara i contundent, del poder del poble, que ha deixat passar tot un any per donar oportunitats a fer les coses per la via del diàleg. I no hi ha hagut consens.

Els nostres polítics s’estan acomodant a la situació, però el poble no. El poble ha de tornar a dir la seva i avui, és el dia perfecte per fer-ho i plantar-s’hi.

Siguem valents! Siguem catalans, hàgim nascut on hàgim nascut! Defensem la nostra terra, segadors! Però sense donar cop de falç. Obrim la mà, però no belluguem de la nostra terra i la nostra determinació. Obrim la mà, però si cal, DESOBEÏM!

DES – DESO – DESOBEDIÈNCIA !!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s