No hem de demanar permís a ningú. Més aviat hauríem de demanar responsabilitats a qui ens va abandonar a mans del dictador Franco. A Catalunya
Mai és tard. Fins al darrer alè pots canviar-ho tot
No hem de demanar permís a ningú. Més aviat hauríem de demanar responsabilitats a qui ens va abandonar a mans del dictador Franco. A Catalunya
Ho han fet per la via judicial, doncs anem per la via judicial, sense abandonar la via política. Aquí teniu el vídeo explicatiu. Fet! Tots
Companys lluitadors. No hem de perdre l’eufòria, perquè estem seguint el camí correcte. Estic segura que aquestes imatges de no consens, són més falses que
Tenim un gran president, un gran vicepresident, uns grans consellers i uns grans caps de llista dels partits principals i d’organitzacións socials. NO HEM D’OBEIR
Estic llegint el llibre que relata l’exili dels espanyols que van perdre la guerra contra Franco: “Sinaia”, el primer vaixell que els va dur a
Europa va permetre la dictadura de Franco. Excepte uns quants valents compromesos amb els ideals republicans, la resta ens varen donar l’esquena. Així Franco va
Les xarxes cremen, algunes de desesperació. Altres d’idees esbojarrades o intentant escapar de l’avorriment de l’espera. He parlat amb gent informada, no del nucli, però
El veritable miracle de la vida el fan les plantes al planeta Terra. Transformen la matèria inorgànica en orgànica amb l’única ajuda de l’aigua i
La EspaÑa que no entén la identitat catalana, mai va ser, és, ni serà una, gran, i lliure. És evident que no és UNA, perquè hi
No estic cridant cap lluita armada. No estic dient que siguem violents. Però sí que estic demanant que siguem més determinats, dignes, participatius i orgullosos.
Avui he pujat a Montserrat a participar en el mosaic per l’alliberament dels presos polítics. JORDI SÁNCHEZ – LLIBERTAT JORDI CUIXART – LLIBERTAT ORIOL JUNQUERAS
Molts heu vist els vídeos que corren per les xarxes. Només comentar que espero que es compari el que diuen ells amb allò que diem
Els polítics, els lletrats, els legalistes amb les seves trampes constitucionals, van enredant la troca. Però el poble, EL POBLE, és qui ha dit la
Sí, avui ens hem tornat a emportar una «mig esperada» decepció. Tot són giravolts en aquest procés, però sempre endavant. I és que avancem més
Durant quasi nou anys hem estat frec a frec amb el govern central. Es van riure de nosaltres «cepillándose el estatut» D’allò vàrem entendre que